Category: Legal

Avís legal i Política de privacitat

May 11th, 2015 by

D’acord amb la legislació comunitària europea i espanyola, aquest blog està subjecte a la regulació de les següents lleis i reglaments i per això ho fem constant en aquest avís legal:

Com a prestador de serveis, la llei ens obliga a identificar al titular d’aquest blog, informació que es detalla a continuació.

Dades legals del titular del blog “Elliot.cat”:

Condicions generals d’ús:

Aquestes condicions generals regulen l’ús (incloent el simple accés al blog) de les pàgines i tots els continguts que formen part del web “Elliot.cat”. Al accedir a aquest blog s’adquireix la condició d’Usuari i com a tal és important conèixer les condicions que regulen aquest acord.

La finalitat d’aquest blog:

La principal finalitat del blog és la difusió de continguts en format electrònic a través de la plataforma web. Especialment es difonen textos, però també imatges i altres continguts audiovisuals.


Política de Privacitat, tractament de dades personals i ús de “cookies” de tercers

Aquest blog, “Elliot.cat”, manté un llistat d’Usuaris que, voluntàriament, s’han subscrit per rebre novetats i altres tipus d’informacions a través del correu electrònic. En aquest llistat d’Usuaris també s’inclou a les persones que han comprat alguns dels serveis que oferim a través de la nostra botiga online.
Aquest fitxer de dades de caràcter personal ha estat inscrit al Registro General de Protección de Datos de l’Agencia Español de Protección de Datos. Aquesta base de dades està sota la responsabilitat de l’empresa titular d’aquest blog i serveix per mantenir actualitzada la informació de contacte dels nostres Usuaris.

Principis d’aplicació de les dades personals:

En el tractament de les dades personals dels Usuaris s’apliquen els següents principis que s’ajusten a les exigències del nou reglament europeu de protecció de dades:

Moments en els quals procedim a recollir dades personals dels usuaris:

Els drets dels usuaris quan faciliten les seves les dades:

La legislació vigent en matèria de Protecció de Dades reconeix una sèrie de drets que l’Usuari disposa i que en qualsevol moment pot exercir. Aquests drets són:

Ús de “cookies” de tercers en aquesta pàgina web:

El blog “Elliot.cat” utilitza els serveis de Google Analytics per comptabilitzar el número de visitants al web. Informem als usuaris que les cookies de Google Analytics són del tipus first-party, que mantenen l’anonimat de l’usuari. Pot llegir el document sobre la política de privacitat de Google Analytics en el següent enllaç.
També utilitza els serveis de Google Adsense per inserir publicitat dins d’aquest blog. Google Adsense insereix cookies de publicitat, el que li permet mostrar a Google i als seus socis anuncis basats en les visites realitzades pels usuaris en aquest web.

1. Ús del programari d’anàlisi Google Analytics


Fem servir el programari d’anàlisi “Google Analytics”, un servei d’anàlisi web prestat per Google Inc., amb seu al 1600 Amphitheatre Parkway, Mountain View, CA 94043, EUA (“Google”). Google Analytics fa servir una “tracking-cookie“, una cookie de seguiment per reconèixer a un usuari que en el passat ja ha visitat la nostra pàgina web. Aquesta galeta és un petit arxiu de text que queda guardat al seu ordinador i que permet realitzar una anàlisi sobre el transcurs de la visita a la nostra pàgina web (els anomenats perfils d’utilització). El temps de durada d’una galeta de seguiment és de dos any. La informació recollida a través d’aquesta galeta sobre l’ús que vostè fa de la nostra pàgina web (inclosa la seva adreça IP) es transmet per regla general a un servidor de Google a EUA i s’emmagatzema allà. Nosaltres utilitzem el codi “gat._anonymizeIp ();” per garantir així el registre anònim de les adreces IP (anomenat “IP-Masking”).
Per això, per iniciativa nostra, la seva adreça IP (el nombre que el seu proveïdor d’accés a internet ha atorgat al seu ordinador) serà escurçada prèviament per Google en els estats membres de la Unió Europea o en altres estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu. D’aquesta manera, els perfils d’utilització generats per Google Analytics són anònims, el que significa que, de facto, és impossible relacionar-los amb una persona determinada. Només en casos excepcionals, l’adreça IP completa serà transmesa a un servidor de Google a EUA i allà escurçada.
A més, Google acata les disposicions sobre protecció de dades conforme al nou acord entre la Unió Europa i els Estats Units d’Amèrica, EU-US Privacy Shield i està registrada.
Els perfils d’utilització inclouen informació com, per exemple, l’espai de temps que un usuari roman en el lloc web, la procedència geogràfica aproximada, l’origen del tràfic de visites, les pàgines de sortida i els processos d’utilització. Google farà servir aquesta informació amb l’objectiu d’avaluar l’ús que vostè fa del nostre lloc web, de confeccionar per a nosaltres informes sobre les activitats del lloc web i de proporcionar-nos altres serveis relacionats amb l’ús del lloc web i d’internet.
L’adreça IP transmesa pel seu navegador en el marc de Google Analytics no serà vinculada a altres dades de Google. Una transmissió d’aquestes dades a tercers per Google només tindrà lloc en cas que així ho exigeixin les disposicions legals o en el marc del tractament de dades personals per compte de tercers. Google no vincularà en cap cas les seves dades a altres dades registrades per Google.
Utilitzant la nostra pàgina web vostè es considera conforme amb el processament de les dades recopilades sobre vostè per Google, així com amb la forma i manera amunt indicats de com es processaran les seves dades i amb el propòsit esmentat. Amb l’ajustament corresponent del seu programari de navegació (browser-programari), podrà impedir l’emmagatzematge de les cookies. No obstant això li advertim que en tal cas és possible que no pugui utilitzar plenament totes les funcions disponibles a la nostra pàgina web.

2. Ús del programari de publicitat de Google Adsense


Google, com a proveïdor associat, utilitza cookies per publicar anuncis en aquesta web. Els usuaris poden inhabilitar l’ús de la cookie de Google Adsense a través de l’anunci de Google i accedint a la política de privacitat de la xarxa de contingut. Google utilitza empreses publicitàries associades per publicar anuncis quan visiteu la nostra web. És possible que aquestes empreses usin la informació que obtinguin de les seves visites a aquest i altres llocs web (sense incloure el seu nom, adreça, adreça electrònica o número de telèfon) per oferir anuncis sobre productes i serveis que li resultin d’interès. Si desitgeu obtenir més informació sobre aquesta pràctica i conèixer les seves opcions per impedir que aquestes empreses usin aquesta informació, feu clic aquí.

3. Ús del programari d’anàlisi del gestor de continguts WordPress:


Aquest blog fa ús del gestor de continguts WordPress, propietat de l’empresa nord-americana Automattic, Inc. WordPress insereix cookies que no estan sota el control nostre.
Automattic, Inc., utilitza cookies amb la finalitat d’ajudar a identificar i rastrejar als visitants dels llocs de WordPress, conèixer l’ús que fan del web i els serveis d’Automattic, així com les seves preferències d’accés al mateix, tal com es recull en l’apartat “Cookies” de la seva política de privadesa.

4. Informem que el lloc web “Elliot.cat” només utilitza les cookies de Google Analytics, Google Adsense i WordPress amb finalitats estadístiques i que:

5. Protecció de dades personals. Responsable del tractament:

Com pot l’usuari exercir els seus drets:

Com exercitar els drets: Els usuaris poden dirigir una comunicació per escrit a l’adreça de correu electrònic info@hispantic.com, incloent en ambdós casos una fotocòpia del seu DNI o un altre document identificatiu similar, per exercitar seus drets, que són els següents:

Models, formularis i més informació sobre els drets referits: Pàgina oficial de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
Possibilitat de retirar el consentiment: en el cas que s’hagi atorgat el consentiment per a alguna finalitat específica, vostè té dret a retirar el consentiment en qualsevol moment, sense que això afecti la licitud del tractament basat en el consentiment previ a la seva retirada.
Com reclamar davant l’Autoritat de Control: Si un usuari considera que hi ha un problema amb la forma en què aquesta empresa està manejant les seves dades, pot dirigir les seves reclamacions a l’autoritat de protecció de dades que correspongui, en aquest cas l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Els perills de la centralització de serveis a Internet

January 22nd, 2012 by

El tancament de Megaupload ens mostra la fragilitat d’una Internet concentrada en unes poques pàgines webs. La centralització de serveis en poques mans és un perill creixent pels internautes i per la pròpia xarxa. Hem de disposar d’eines per combatre aquesta centralització.
Hem conegut per la premsa les excentricitats i els luxes del propietari de Megaupload, l’alemany Kim Schmitz, a qui l’FBI ha tancat el lloc web per cometre frau, blanqueig de diners i violar la legislació sobre drets d’autor. Des del meu punt de vista, el problema del “cas Megaupload” no és el tancament en si de la pàgina web (amb la pèrdua de fitxers personals que ha suposat), sinó la demostració, una vegada més, de la fragilitat d’una Internet centralitzada (o re-centralitzada, seguint David De Ugarte).

La centralització dels serveis posa en poques mans tota la informació i dades d'Internet

La centralització de serveis posa en poques mans tota la informació i dades d’Internet


Com el propi De Ugarte escriu al seu blog des de fa alguns anys, la tendència creixent a la centralització els serveis d’Internet en uns pocs ordinadors (això és, que tot el que fem a Internet es troba en molt pocs ordinadors -o empreses d’Internet-) està posant en perill la pròpia xarxa. Si tothom ha vingut a utilitzar els serveis de Megaupload per emmagatzemament els seus fitxers, fossin legals o no, una vegada tancat aquest web, una part molt important d’Internet ha quedat fora de servei. El mateix passaria si un dia un Estat decidís tancar o inhabilitar l’accés a Facebook. Aquest és el veritable gravíssim problema que té ara mateix Internet.
La centralització d’Internet ha donat un gran poder als Estats. Al quedar tota Internet en molt poques màquines (servidors d’Internet) és molt fàcil per un govern procedir al tancament d’aquests serveis i per tant, atacar la població que en feia ús. En contra, si Internet es mantingués com un sistema descentralitzat, amb multitud d’ordinadors connectats entre si, és molt més difícil causar grans danys a la xarxa quan un Estat decideix tancar un d’aquests ordinadors. Precisament és d’aquesta forma com funcionen les xarxes P2P, que per si algú ho ha oblidat, permeten l’intercanvi d’arxius entre ordinadors.
En conclusió. Cal recuperar la llibertat que ens dóna Internet, tornant a esquemes distributius i descentralitzats de la xarxa, deixant d’utilitzar uns pocs serveis centralitzats per recuperar la nostra llibertat personal utilitzant molts ordinadors connectats entre si.

Per què SOPA no és tolerable

December 15th, 2011 by

Aquest dijous 15 de desembre és el dia en que el Comitè Judicial del Congrés dels Estats Units d’Amèrica està discutint SOPA (Stop Online Piracy Act), projecte de llei que de ser aprovat limitarà greument les llibertats a la xarxa. Com ja hem dit en aquest blog, l’aprovació d’aquesta llei tindrà efectes perjudicials per a tot el món, perquè els Estats Units d’Amèrica controlen bona part de la infraestructura d’Internet. La llei planteja una censura a gran escala d’Internet, sota el pretext de la lluita contra la pirateria informàtica.

Christopher Dombres (cc-by via Flickr)

Christopher Dombres (cc-by via Flickr)


Estem a les portes d’una Internet amb fronteres. Amb SOPA, els Estats Units d’Amèrica volen posar sota el seu control la xarxa. Un atemptat contra la llibertat d’expressió i també contra la sobirania dels Estats.

SOPA es una ley peligrosa Amenaza el sector más vibrante de nuestra economía — el comercio en Internet. [..] Tiene muchas infirmezas constitucionales además de ser potencialmente peligrosa para la estabilidad y seguridad del sistema de direccionamiento en Internet, también afectará la política exterior de Estados Unidos y el apoyo a la libertad de expresión en Internet en todo el mundo.

La Wikipedia està promovent una campanya de protesta contra SOPA. Asseguren que si s’aprova la llei, aquesta important web haurà de tancar. Geof Brigham recull de forma molt clara i detallada per què SOPA és terrible (traducció a l’espanyol d’ALT1040):
Nos han pedido nuestra opinión legal, así que diré mi opinión sobre la nueva versión de SOPA, la cual sigue siendo una amenaza a la libertad de expresión en Internet.

Encara haurem d’esperar unes hores per saber si SOPA és aprovada.

Què és SOPA? El futur d'Internet està a les seves mans

November 21st, 2011 by

“Imagina’t un món sense coneixement lliure”, diu un missatge en lletres blanques sobre un fons negre quan s’intenta accedir als continguts de la Wikipedia en anglès. És la seva forma de protestar contra l’aprovació al Senat nord-americà del projecte de llei conegut com a SOPA, que vol dir “Stop Online Piracy Act“.

“La comunitat de la Wikipedia ha decidit apagar la versió en anglès de la Wikipedia durant 24 hores en protesta per les propostes de legislació dels Estats Units”, explica la Fundació Wikimedia al seu blog. Segons la Fundació, si finalment s’aprova el projecte SOPA segons la versió que es debat al senat nord-americà, “es danyarà la internet lliure i oberta i es proporcionaran noves eines per a la censura de llocs web internacionals dins els Estats Units”.

En la lluita contra aquesta normativa, Wikipedia s’ha unit a grans empreses del sector com Google, Yahoo!, Facebook, Foursquare, Twitter, Amazon, Mozilla, AOL, eBay o Linkedin, entre altres, en una plataforma anomenada Netcoalition.com.


Infografía creada per «Derecho a leer. Vist a Deugarte.com

Dóna'ns de nou les teves dades personals

May 31st, 2011 by

En un món cada vegada més digital, on tothom té obert perfils a les principals xarxes socials, fins quin punt l’usuari està disposat a facilitar les seves dades personals? Veien les èxits d’algunes xarxes socials, com Facebook, pensaria que una gran majoria de gent no té cap problema en proporcionar tot tipus d’informació personal. Però som conscients dels efectes negatius que això pot tenir? Sabem què en fan de tota aquesta informació les empreses a les que les estem proporcionant les dades? Què passaria si tota aquesta informació s’utilitzés amb finalitats no gaire legals?

La centralització dels serveis posa en poques mans tota la informació i dades d'Internet

La centralització dels serveis posa en poques mans tota la informació i dades d’Internet, incloses les nostres dades personals


 
Als Estats Units els senadors John Kerry i John McCain, han proposat la regulació de tot plegat en la Commercial Privacy Bill of Rights. Es tractaria de defensar els drets dels usuaris en quan a subministradors d’informació sensible a tercers i garantir el lliure accés de les nostres dades per demanar la seva anul·lació, si fos el cas, quelcom que a la legislació espanyola ja existeix (Llei de protecció de dades). L’experiència ens diu, en el cas espanyol, que en l’era digital la legislació actual no és massa eficient. Al Regne Unit el govern treballa en un projecte anomenat “Mydata“. I en què consta? El ciutadà britànic disposaria d’un registre únic electrònic on poder consultar quines empreses tenen dades nostres. D’aquesta manera ràpidament podries saber quines empreses tenen dades nostres i poder exercir el nostre dret de cancel·lació, si ho volguéssim. Aquesta registre estaria en mans del govern. Es podria veure com una intromissió del govern a la vida privada dels ciutadans? Potser si. I si aquest registre públic caigués en males mans com a conseqüència d’un atac informàtic? Imagino que el govern britànic ja ho tindrà en compte i s’assegurarà una bona protecció pel registre electrònic.
A tu, et preocupa la teva privacitat? Saps quantes empreses tenen dades personals teves?
Informació extreta de l’article “Rendez-nous nos données“, del web OWNI.fr.

Documental: ¡Copiad, malditos!

May 30th, 2011 by

Fa uns mesos La 2 de Televisión Española va emetre un interessant documental, ¡Copiad, malditos!, del director Stéphane M. Grueso, sobre els problemes derivats de la propietat intel·lectual, els reptes que presenta la xarxa i les alternatives que existeixen per lluitar contra les limitacions que representen les llicències de copyright.  No és un tema menor. El futur (i present) de la cultura, en l’era digital, passa segons la meva opinió, per la distribució lliure del coneixement que garanteixi un accés igualitari per tothom. Només així el món serà millor i els seus milers de milions de ciutadans tindran les mateixes oportunitats per accedir a la cultura i l’educació.
Un accés universal no necessàriament passa pel tot gratuït. Hi ha d’haver de tot. Obres gratuïtes i d’altres de les que s’hagi de pagar quantitats justes. Es poden establir mesures per permetre que si un autor vol viure de les seves obres ho pugui fer, sempre i quan s’estableixen preus justos. Aquest és un debat molt interessant, mal entès pels polítics i manipulat per la “indústria” cultural.

El director del documental Stéphane M. Grueso

El director del documental Stéphane M. Grueso


Si esteu interessats en saber què és el copyleft, quines llicències Creative Commons són disponibles, o com pren les seves decisions la SGAE, no us podeu perdre aquest documental. El podeu visualitzar directament al web de RTVE o també baixar-lo al vostre ordinador, de forma gratuïta i lliure:

La Llei Sinde haurà d'esperar

December 23rd, 2010 by

Aquest dimarts 21 de desembre el Congrés dels Diputats va votar contra la disposició addicional segona de la Llei d’Economia Sostenible, més coneguda com a Llei Sinde. Contra tot pronòstic Convergència i Unió no va donar el seu suport al Govern i la Comissió d’Economia va rebutjar aquesta part de la discutida llei. Ara la llei Sinde passa al Senat on el PSOE haurà de buscar nous suports per tirar-la endavant.
Resulta interessant llegir els comentaris de l’advocat Carlos Sánchez Almeida sobre la votació de la Llei Sinde. Entre altres coses escriu:

El conflicto de la ‘Ley Sinde’ fue desde el primer momento un debate político sobre los límites de nuestros derechos y libertades fundamentales, no una simple cuestión jurídica en torno a la propiedad intelectual. Los intermediarios de la industria del entretenimiento, expertos en imagen y comunicación, intentaron degradarlo a banal disputa entre mezquinos piratas y honestos autores, y durante un tiempo les salió bien. Pero ese tiempo ha pasado ya para siempre.

I el periodista Antonio Delgado, uns dies abans de produir-se aquesta votació, va desmuntar punt per punt la Llei Sinde.

La Ley Sinde, dins la Ley de la Econonomía Sostenible

La Ley Sinde, dins la Ley de la Econonomía Sostenible


S’ha guanyat aquesta vegada. Però el Govern espanyol anuncia que no renunciarà a les seves intencions. La indústria cultural tampoc. Estarem atents.

Censura administrativa d'Internet

December 16th, 2010 by

Mentre a Espanya la “Coalició de Creadors” colla Govern i grups parlamentaris perquè aprovin com més aviat millor la Llei d’Economia Sostenible (que inclou la coneguda com a “Llei Sinde” anti-descàrregues), reclamacions, sigui dit de passada, que han sorgit efecte (aquesta llei s’aprovarà per la via ràpida dimarts que ve en comissió, sense passar pel ple), a França Sarkozy dóna un nou pas endavant i aprova el bloqueig governamental de pàgines webs, dins de la llei Loppsi.
Amb aquesta llei França no necessitarà la intervenció d’un jutge per bloquejar l’accés a Internet. L’excusa del govern francès és la de lluitar contra la pedofília i la cibercrims deixant via lliure a la possible persecució de pàgines webs per qüestions polítiques, com han advertit alguns diputats de l’esquerra francesa.

La Ley Sinde, dins la Ley de la Econonomía Sostenible

La Ley Sinde, dins la Ley de la Econonomía Sostenible

Espanya com França amb la censura administrativa

L’associació en defensa dels drets a Internet, La Quadrature du Net, denuncia que la llei Loopsi francesa en el seu article 4 imposa un filtratge administratiu d’Internet, sota el cavall de Troia de la protecció dels menors. Tal dispositiu, en realitat, permetrà generalitzar la censura de continguts a Internet. La intenció de supervisar Internet sense intervenció d’un jutge demostra clarament, segons Quadrature du Net, la voluntat del govern de controlar Internet.
A Espanya, com a França, la intencions del govern Zapatero són molt similars. Sota el pretext de la lluita contra la pirateria i la protecció de la indústria cultural al Congrés dels Diputats està a punt d’aprovar la Llei de l’Economia Sostenible, que en el seu articulat té previst tirar endavant la regulació de les descàrregues a Internet i permetre el tancament de pàgines web si així ho considera una comissió encara per crear. Que quedi clar: el tancament de pàgines web si així ho considera una comissió governamental, sense intervenció judicial. Com es denuncia per al cas francès, aquest filtrat d’Internet i censura prèvia sense intervenció judicial viola l’Estat de dret i la mateixa Constitució a l’atemptar contra el dret a la llibertat d’expressió.
Aquest és en definitiva el que ens ve a sobre si no actuem a temps. La propera setmana serà clau a Espanya. Alguns proposen l’enviament de correus electrònics als diputats que dimarts votessin la LES. Altres tenim clar, des de fa temps, que això que en diuen democràcia no ho és i seguirem lluitant, aquí a la xarxa i al carrer, perquè aquesta situació canviï.
 

Estats Units i la Llei Sinde

December 9th, 2010 by

Era un secreto a voces. Ahora ya no. Gracias a las filtraciones de Wikileaks sabemos que la industria audiovisual y el Gobierno de los Estados Unidos estaban detrás de la  redacción de la Disposición Final Segunda de la Ley de Economía Sostenible, también conocida como “Ley Sinde“.
El Departamento de Estado de los EEUU y su Embajada en España actuaron como una organización mafiosa, amenanzando al Gobierno Zapatero para que aprovara medidas legales más duras contra la piratería. Como no se conseguían resultados satisfactorios, apunto se estuvo de incluir a España en una lista negra de naciones que amparan a los “piratas“. Pero finalmente llegó la Ley Sinde. Carlos Sánchez Almeida, reconocido abogado y contrario a todo tipo de medidas legales que limiten la libertad en la red escribe en el diario El Mundo:

La Ley Sinde fue una imposición extranjera, una obra de encargo, y como consecuencia de ello, una producción mediocre. Pero el estiércol es fértil, y hasta la peor de las películas puede encerrar una feliz metáfora: si algo nos ha enseñado la Disposición Final Segunda del proyecto de Ley de Economía Sostenible es cómo se hacen las leyes en España. El prisma narrativo de la Ley Sinde puede extrapolarse a todas y cada una de las actuaciones legislativas de nuestro Gobierno, dirigidas a blindar a la oligarquía financiera que ha sumido al país en la peor crisis de su historia.

Algo evidente pero que no está de más recordar, como hace la Asociación de Internautas:

Este caso ha puesto las pruebas encima de la mesa de algo que parecía una verdad a gritos. Que Estados Unidos utiliza todo su poder para crear legislaciones favorables a sus intereses en todo el mundo; es decir, que de facto gobierna en todo el mundo. Algo que casi todos sospechaban con mayor o menor intensidad, pero que ahora se sabe con certeza, a la vista de las pruebas que representan los cables diplomáticos filtrados. El juego sucio de la diplomacia en su máxima expresión.

Seguiremos hablando de Wikileaks en los próximos días y meses…

De nou amb la Llei Sinde

October 2nd, 2010 by

Aquesta setmana s’ha iniciat al Parlament espanyol el debat sobre les esmenes a la totalitat de la Llei de l’Economia Sostenible (El Mundo), coneguda com a Llei Sinde, perquè a través d’aquest projecte de llei el Ministeri de Cultura vol canviar les regles de joc pel que fa al control dels continguts a Internet.

La Ley Sinde, dins la Ley de la Econonomía Sostenible

La Ley Sinde, dins la Ley de la Econonomía Sostenible


Si Enrique Dans es decep amb les esmenes presentades pel Partit Popular (que s’esperava!!), m’ha agradat més la valoració que en fa l’advocat Carlos Sánchez Almeida en un article a NacionRed on, entre d’altres, diu això:

Olvídense de enmiendas: remover detritos sólo aumenta la pestilencia. La Ley Sinde pretende llevar a la jurisdicción contencioso-administrativa una materia que sólo es competencia de los jueces penales y civiles. Y como ya dijera el catedrático Andrés de la Oliva, eso es algo a lo que sólo se habían atrevido los juristas nazis.
La Restauración Borbónica 2.0. que nos ha tocado vivir cada vez se parece más a la que inventaron Cánovas y Sagasta. Poco puede esperarse ya de un sistema electoral injusto, que mediante listas cerradas y bloqueadas promociona siempre a los más obedientes y mediocres. En aquel Parlamento corrupto Pablo Iglesias pasó muchos años de soledad, la misma soledad en la que no hace mucho veíamos a alguien tan íntegro como José Antonio Labordeta. Recientemente el académico Pérez-Reverte los llamó gentuza, y ningún político se querelló contra él. Hagamos caso pues a la Real Academia: con la gentuza no se negocia.

Qui no estigui al cas de la Llei Sinde el remeto al que ja s’ha escrit en aquest blog o a la informació publicada pel diari El Mundo, on s’explica punt per punt el contingut del projecte de llei.