Category: Politica

Bernie Sanders i la seva "revolució política"

January 22nd, 2016 by

Bernie Sanders, senador dels Estats Units per Vermont i actual pre-candidat demòcrata a la cursa per les Presidencials d’aquest 2016, és presentat pels seus adversaris com un defensor del socialisme, el que és una de les pitjors desqualificacions polítiques als Estats Units. El propi Sanders no té problemes en definir-se com un socialdemòcrata, segurament més proper ideològicament a l’esquerra europea que no pas als seus companys del Partit Demòcrata nord-americà. Durant la seva campanya a la nominació com a candidat demòcrata a les eleccions de finals de 2016 per la Casa Blanca Sanders està explicant el seu programa que passa pel que ell anomena “una revolució política“, una sèrie de polítiques que ofereixin als ciutadans nous i enormes beneficis socials finançats pel govern, incloent una assegurança de salut universal (a l’europea), permís de maternitat remunerat i la matrícula gratuïta a les escoles i universitats públiques del país.
Bernie Sanders
Bernie Sanders durant un míting (Foto: amb llicència Creative Commons)
Per fer possible tot aquest programa el senador Sanders imposaria nous impostos als rics, a les empreses i al món financer de Walt Street. També donaria nous poders de control al Govern Federal sobre les universitats, els preus dels medicaments amb recepta i a la cura dels infants, sectors que segons Sanders haurien de ser més dependents dels diners federals.
Totes aquestes mesures xoquen frontalment amb un Congrés nord-americà controlat en aquests moments pel Partit Republicà, oposat a qualsevol mesura que suposi donar més poders i diners al Govern federal. La resposta de Sanders però és que si la seva revolució política real llavors es pot canviar també el Congrés.
En un article publicat al diari The Washigton Post s’expliquen les mesures principals d’aquesta revolució política que proposa Sanders. Són:
1) Assegurança de salut pública per a tots
Bernie Sanders vol eliminar l’assegurança de salut privada i introduir assegurances públiques per a tothom. Sota el nom de “Medicare for All“, el seu pla cobriria una àmplia varietat de sèries incloent fins i tot més aspectes dels que ara cobreixen les assegurances privades. I tot això faria estalviar a una família de classe mitjana fins a 5.800 dòlars a l’any.  Amb la implantació d’aquest sistema ja no farien falta els copagaments, ni les despeses deduïbles i els ciutadans no haurien de lluitar contra les seves asseguradores quan es neguen a pagar algunes despeses.
El pla costaria 1.38 trilions de dòlars a l’any, diners que s’obtindrien d’augmentar els impostos als rics, incloent majors taxes sobre els beneficis del capital, dividends i grans herències. La clau per estalviar en aquest sistema universal es troba en establir un sistema d’un únic pagador, on aquest pot utilitzar el seu poder de monopoli per dir no: no a majors pagaments a hospitals, als metges i les companyies farmacèutiques i no als tractaments i medicaments que tenen un cost sobre elevat.
2) Matrícula gratuïta a les universitats públiques
Sanders vol eliminar la matrícula de pagament en totes les escoles i universitats públiques. Seria el Govern federal qui pagaria la major part de la matrícula, junt als Estats. El seu pla no passaria per pagar la matrícula a les universitats privades. Tampoc cobriria totes les despeses d’un estudiant a les universitats públiques, com ara llibres i allotjament i menjar. Però  s’implementaria un sistema d’ajudes per pagar aquests costos amb programes de treball, subsidis federals i taxes més baixes en els préstecs estudiantils.
Bernie Sanders convertiria el Govern federal en el principal client del país en l’educació superior i donaria al govern més poders per dictar com les universitats s’han de gastar els diners. El pla costaria 75 bilions de dòlars a l’any i seria finançat amb un nou impost prenen una petita part dels beneficis que s’obtenen a Wall Street.
3) Dissoldre els bancs més grans
Sanders vol restablir una versió de la Llei Glass-Steagall, una llei de l’era de la Gran Depressió que separava la banca comercial i la banca d’inversió. També vol anar més enllà, i “dissoldre” les majors institucions financeres de Wall Street. La idea de Sanders és que el secretari del Tresor hauria de fer una llista d’institucions amb una grandària que els fa “massa grans per caure” i llavors serien convertides en institucions més petites.
Les noves empreses bancàries serien prou petites i  “el seu fracàs ja no causaria un efecte catastròfic en els Estats Units o l’economia global sense un rescat dels contribuents”, segons el text d’un projecte de llei Sanders va escriure en 2015.
4) Nous impostos als rics i les corporacions
Bernie Sanders vol usar el govern per reduir la bretxa entre els ciutadans més rics i els més pobres introduint impostos sobre els primers per a pagar nous programes d’assistència i treballs pels més pobres. En particular, vol un programa de cinc anys d’1 1 bilió de dòlars per reconstruir la infraestructura, com carreteres, ponts i aeroports. Sanders creu que això donaria feina a 13 milions de persones. També vol gastar 5500 milions de dòlars a l’any en un programa per donar feina als joves.
El pla d’infraestructura seria finançat fent pagar els impostos al país a les empreses nord-americanes que paguen els impostos a fora o fins i tot en paradisos fiscals internacionals. El programa d’ocupació per a joves seria pagat augmentat els impostos sobre la renda.
5) Permís de paternitat garantit
El pre-candidat Bernie Sanders vol garantir a les familiars un permís de paternitat pagat a tots els nord-americans. Seria finançat amb nous impostos sobre la renda, que paguen els empresaris, així com els empleats. Un dels propòsits principals d’aquesta legislació és fer que els nous pares puguin tenir 12 setmanes de permís sense renunciar al seu salari.
6) Un “camí a la ciutadania” per als immigrants indocumentats
Sanders expandiria les accions executives del president Obama perquè tots els immigrants indocumentats que han estat al país per més de cinc anys no fossin deportats. En total gairebé 9 milions d’immigrants podrien per demanar protecció. A més, Sanders vol crear un “full de ruta” per donar als 11 milions d’immigrants indocumentats l’oportunitat de convertir-se en residents permanents legals, en ciutadans. “Els individus no violents sense antecedents judicials penals” no haurien de tenir problemes per aconseguir ser residents permanents legals.
7) Un impost sobre el carbó per combatre el canvi climàtic
Bernie Sanders tractaria de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant la imposició d’un “impost al carbó” que faria que les empreses paguessin a mesura que contaminen. Sanders diu que aquesta idea – discutida durant anys, però sovint descartada com políticament impossible – podria recaptar milers de milions, i empènyer l’economia cap a fonts més netes d’energia.

L'NSA deixa d'espiar lliurement les trucades dels nord-americans

November 30th, 2015 by

El diumenge 29 de novembre ha entrat en vigor la reforma de la llei de vigilància de l’NSA. A partir d’ara, l’agència del govern nord-americà ja no podrà recollir i arxivar lliurement les dades de les trucades dels ciutadans i haurà de demanar-les a les companyies de telecomunicacions en cas que les necessiti per motius de seguretat.
La reforma legislativa aprovada el 3 de juny i coneguda com a “Llei de Llibertat d’EUA“, conseqüència de les revelacions que al juny de 2013 va fer Edward Snowden al periodista Glenn Greenwald, esmena certs aspectes de la “Patriot Act“, aprovada després dels atemptats de l’11 de setembre de 2011 i que preveia la recollida massiva de dades telefòniques dels ciutadans.
nsa-eff
En concret, a partir del 2006 la Patriot Act havia permès la creació d’una cort secreta coneguda com a FISA que supervisava el programa de recollida de dades. No és tenia cap informació sobre aquesta cort fins que Edward Snowden revelà els documents super secrets de l’NSA al 2013.
Amb la nova llei, però, la vigilància massiva no queda prohibida. Ara es crea un sistema de control amb el que l’Agència de Seguretat Nacional haurà de sol·licitar mitjançant una ordre judicial a les companyies de telecomunicacions privades que els facilitin aquestes dades.

Convergència: futur?

November 25th, 2015 by

Benvinguts al Futur! Aquesta és la invitació que rep tot aquell que visita la seu central Convergent de Barcelona, aquella seu embargada pel cas Palau i visitada recentment per membres de la Policia Nacional en busca de proves relacionades amb la “presumpta” corrupció político-econòmica de Convergència (pel conegut cas del 3% o cas Pujol).
Seu convergent al Carrer Còrsega de Barcelona. Font: SER Catalunya
Seu convergent al Carrer Còrsega de Barcelona. Font: SER Catalunya
Oficialment el futur convergent passa per fundar un nou partit (en tres o quatre mesos, per què tenen tanta presa?) amb un nom molt suggerent, Democràcia i Llibertat. És evident que el “tinglado” convergent ja no aguantava més. Ara bé, el truc de canviar de nom i fer com si aquí no hagués passat mai res, no cola. Els casos greus de “presumpta” corrupció que esquitxen a destacats membres del partit no desapareixeran pel simple fet de canviar de nom a un partit que està, “presumptament”, tan o més podrit que d’altres partits d’implantació estatals. L’oasi català, aquella fantasia política socialista-convergent, fa anys que es va demostrar una gran farsa. L’estructura piramidal secreta muntada en aquest país per apropiar-se indegudament dels diners de tots, dirigida, “presumptament” en la seva cúspide per un ex-molt honorable President, comença a estar a la llum de tothom gràcies a la feina d’investigació de periodistes i jutges. Ara només cal esperar en que la investigació avanci i la política deixi d’interferir en una justícia, la espanyola, enormement polititzada.
El futur convergent no és refundar-se en un nou partit. El futur convergent és la dissolució del partit, el reconeixement públic del mal fet al país i l’empresonament dels seus màxims dirigents implicats en la “presumpta” trama delictiva, després d’una acurada investigació judicial que esclareixi els fets.

Internet a dues velocitats

October 27th, 2015 by

La Neutralitat d’Internet acaba de ser aprovada al Parlament Europeu aquest dimecres 27 d’octubre de 2015, una data que quedarà marcada per dos motius: per primera vegada el concepte de neutralitat d’internet s’incorpora a un text normatiu de la Unió Europa i també per primera vegada s’estableix la fi del roaming per les trucades dins de la UE (amb restriccions).
Les dos importants mesures s’han inclòs dins de la normativa comunitària per crear un Únic Mercat de les Telecomunicacions a nivell europeu, el que es coneix com a Telecoms Single Market package que sobre el paper, vol impulsar el creixement de l’economia i de l’ocupació a través de mesures que facin els països europeus més competitius i innovadors. El Telecoms Single Market s’ha aprovat amb 500 vots a favor i 163 contraris.
Via SmellsLiksHumanSpirit http://www.laquadrature.net/en/Net-Neutrality-Major-Setback-for-Internet
Via SmellsLiksHumanSpirit (http://www.laquadrature.net/en/Net-Neutrality-Major-Setback-for-Internet)

Neutralitat d’Internet: què és i que diu la nova normativa europea?

Si el principi de la neutralitat d’Internet significa que els operadors (ISP) tractaran tots els continguts online per igual i que per tant no discriminaran el trànsit de la xarxa i no imposaran barreres, el que realment ha aprovat el Parlament Europeu és tot el contrari. El text aprovat diu expressament que les companyies ISP hauran de donar un:

“tracte equitatiu a tot el trànsit, sense discriminacions, restriccions o interferències, amb independència de qui sigui el remitent i el receptor”.

Però la normativa deixa un ampli marge d’ambigüitat i de maniobra a les companyies perquè els autoritza a fer una:

“gestió raonable del trànsit”

La gestió raonable del trànsit d’Internet significa que els autoritza a donar un tracte diferenciat al trànsit segons el tipus de contingut (vídeo, veu per internet, dades encriptades), el que a la pràctica obre la via a canals més lents, segons el que les operadores o els reguladors decideixin.

En definitiva, masses ambigüitats i llacunes intencionades per permetre als operadors classificar els continguts i crear vàries vies d’accés a Internet en funció del que els usuaris estiguin disposats a pagar. Els grups crítics amb la nova normativa asseguren que s’obre la porta a la fi de la neutralitat d’Internet”.

La llista del Mas

July 20th, 2015 by

L’aval polític que Convergència Democràtica de Catalunya necessitava per presentar-se dignament a les eleccions del proper 27 de setembre ja és aquí: la llista del President Mas. És a dir, la llista única dels partits polítics (CDC+ERC) i les entitats sobiranistes que salvaran de la desgràcia el que queda dempeus del partit de l’Artur Mas. Una maniobra estratègica i política excel·lent realitzada amb astúcia per assegurar-se l’actual grup dirigent del país el manteniment en el poder en un moment de màxima polarització electoral. Les eleccions locals del passat mes de maig van fer encendre totes les alarmes al Palau de la Generalitat. La derrota a l’Ajuntament de Barcelona, veritable fortí econòmic del poder convergent, i la irrupció en escena de la coalició de forces d’esquerres amb possibilitats reals de guanyar les eleccions han estat els dos elements determinants per posar en marxa l’estratègia convergent.
Artur Mas
A Artur Mas l’ha beneficiat les projeccions electorals negatives d’Esquerra Republicana, que fins ara totes les enquestes donaven com a guanyador, però que a sorpresa de molts s’ha vist desgastada per la mala gestió interna que ha fet del “procés” en els darrers mesos. Ara l’equip d’Oriol Junqueras rectifica i assumeix una llista única amb Mas que no volia. Convergència obté d’Esquerra els vots que necessitava per sobreviure i salvar la seva reputació i Esquerra evita la tragèdia d’obtenir uns resultats electorals pitjors dels esperats.

Diccionari bàsic del polític (I)

May 14th, 2015 by

Fer “eficient” el mercat del treball
Quan un polític pronuncia en el seu discurs la frase “fer eficient el mercat del treball”, què ens vol dir realment? Aquest és un penós eufemisme molt utilitzat per la classe política en els darrers anys, sobretot a Espanya a partir de l’esclat de la bombolla immobiliària al 2008 i la subsegüent crisi econòmica i que al 2010 van dur a l’aplicació d’un dur paquet de retallades en el sector públic i de reformes legals en àmbits molt diversos.
Com van poder comprovar de primera mà tots els espanyols a partir del 2010, fer el mercat laboral més eficient volia dir en realitat fer-lo més flexible. I això és el que va fer el govern del PP amb la Reforma Laboral aprovada per Reial Decret el 10 de febrer de 2012. La Wikipedia en espanyol en fa un molt bon resum.
La flexibilitat del mercat laboral està al cor de la doctrina representada per l’ala conservadora-neoliberal. Els seus ideòlegs plantegen en realitat una “desregulació” en les normes legals en la relació entre el treballador i l’empresa. Un dels pilars bàsics de la flexibilització laboral s’ha enfocat en la generació d’ocupació a través de la reducció del cost de la mà d’obra, o del temps de jornada laboral o de la contractació, eliminant totes les proteccions legals que fins aleshores gaudia el treballador (gràcies a l’Estatut dels Treballadors, els sindicats…).

Podemos a 4 anys del 15M

May 6th, 2015 by

A una setmana de distància amb el quatre aniversari del naixement del moviment 15M, (veure anotacions en aquest blog del maig de 2011 sobre la manifestació de Barcelona per una democràcia real i les acampades a la Puerta del Sol de Madrid i a la Plaça Catalunya de Barcelona), el partit polític liderat per Pablo Iglesias acaba de presentar el seu programa per a les eleccions autonòmiques del proper diumenge 24 de maig de 2015. La pregunta que cal fer-se és si Podemos és la plasmació política de l’esperit del 15M i si el seu programa marc transforma en propostes reals i concretes les idees plantejades per les diferents assemblees que van treballar de forma tan activa durant els mesos que van durar les acampades del 15M per tot Espanya, i que després van tenir la seva continuïtat en multitud de moviments socials com per exemple, la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques.
El primer que podem dir és que el programa de Podemos proposa 215 mesuresper un projecte de país“, que s’organitzen en 10 punts:

  1. pla de rescat ciutadà, que inclou rescat fiscal i lluita contra el frau fiscal,
  2. garantir la xarxa de salut pública,
  3. educació pública de qualitat des dels zero anys,
  4. retorn dels investigadors universitaris,
  5. rescat de famílies i pimes,
  6. reducció d’alts càrrecs i llei contra les “portes giratòries”,
  7. lluita contra la violència vers les dones,
  8. impuls d’un nou model productius,
  9. impuls a l’eficiència energètica i nou model econòmic,
  10. llei per paralitzar els desallotjaments i limitar el deute hipotecari.

Si entrem en el detall de les propostes veiem que Podemos es marca com a objectiu principal del seu programa de govern el pla de rescat ciutadà, que s’hauria de posar en marxa en els primers 100 dies des de l’arribada a les institucions: “Durante los primeros cien días de gobierno se puede y se debe atender esta emergencia social indigna, dolorosa, vergonzosa, impropia de nuestro país. Porque hay que recuperar la vivienda, la salud, curar la herida de la deuda privada y de la pública, rescatar a las pequeñas y medianas empresas, recuperar y mejorar los salarios.
Així doncs dins del programa de rescat fiscal, Podemos reduir el mínim exempt de l’impost sobre el patrimoni a 400.000 euros; la supressió de determinades bonificacions al tram autonòmic de l’IRPF i a l’impost de successions i donacions que no tinguin en compte la renda ni el patrimoni previ del declarant.
També proposen una paralització dels desallotjaments d’aquelles famílies que no puguin pagar els seus deutes i que actuïn de “bona fe” i que l’aigua recuperi el seu caràcter de servei públic, així com el gas i l’electricitat. A més d’actuar contra el sobre-endeutament familiar.
La proposta inicial de Podemos d’implantar una renda mínima universal desapareix i ara es proposa igualar les rendes mínimes d’inserció social de les comunitats autònomes al Salari Mínim Interprofessional.
El programa dedicat al foment de l’ocupació és un dels altres punts destacats de Podemos. Estimular la demanda amb inversions públiques en el sector social és una de les propostes per reduir l’atur. Per això asseguren que cal acabar amb les polítiques d’austeritat pressupostàries.
El nou model productiu de Podemos es basa en la inversió en recerca i desenvolupament, R+D+I un 2% del PIB. Investigació i recerca enfocades en l’economia verda: energies renovables, eficiència energètica als edificis i desenvolupament d’infraestructures que fomentin la mobilitat sostenible, com el ferrocarril. I això es relaciona amb la voluntat d’augmentar les inversions en el món universitari amb la creació de parcs de recerca tecnològics i la millora de la situació laboral dels investigadors que volen fer carrera al nostre país.
Destaca un ampli programa de propostes educatives, ja siguin per fomentar l’educació post-obligatòria d’àmbit professional o la paralització temporal de la llei LOMCE, entre moltes altres propostes.
Segurament un altre punt fort de Podemos és el que fa referència a l’anomenada “regeneració democràtica de les institucions” i que té molt a veure amb el moviment 15M i les seves propostes. Proposen garantir l’accés real a les dades de l’administració pública. Tots els diputats i alts càrrecs hauran de realitzar una declaració anual de béns (una primera prèvia a la pressa de possessió); hauran de declarar mensualment les despeses relatives a l’exercici de la seva funció i informar de la seva agenda pública.
En la contractació pública, s’hauran de fer públics tots els contracte amb antelació suficient per evitar monopolis. Es faran públics tots els contractes públics i hi haurà una base de dades oberta.
Podemos inclourà per llei la prohibició de les “portes giratòries” per evitar conflictes d’interessos i regularà també per llei les pressions que exerceixen els lobbys. Es posarà a disposició de tots els funcionaris una bústia virtual anònima perquè puguin denunciar amb total confidencialitat comportaments delictius i corruptes dels seus superiors o càrrecs electes.
Tot això i més, ho podeu llegir al programa marc de Podemos per a les eleccions autonòmiques del 24 de maig de 2015.

"L'atur no pot baixar perquè els salaris s'han de mantenir baixos"

May 5th, 2015 by

El diputat italià Alfredo D’Attorre, del Partito Democratico (corrent interna contrària al líder Matteo Renzi), va fer unes declaracions a la televisió molt poc usuals per a un polític en actiu. És veritat que D’Attorre és un exponent de la “oposició interna” al govern de Matteo Renzi, i per tant, és crític amb molts dels projectes “estrelles” del primer ministre. L’últim en ordre cronològic, la reforma de la llei electoral, ha estat aprovat el passat dilluns 4 de maig precisament amb el vot contrari d’aquests diputats del PD “díscols”.
Què va dir D’Attorre en una emissió televisiva el passat 1 de maig? Aquí un resum:

Menys Europa

May 26th, 2014 by

Dels resultats definitius de les eleccions europees celebrades entre els dies 22 i 25 de maig, en poden treure unes primeres consideracions:

Deixant de banda el recompte de vots, els percentatges, els números de diputats obtinguts pels diferents partits, el creixement dels populistes… voldria destacar algunes coses importants:

El resum d’aquestes eleccions podria ser: “com menys Europa, millor”.

Radiografia de l’extrema-dreta i el nacional-populisme a Europa

June 13th, 2013 by

L’extrema-dreta avança per tota Europa amb molta força: augmenten els suports populars, els vots i els representants d’aquests partits a les institucions. Amb la crisi econòmica i financera de fons aquests partits guanyen adaptes i modulen el seu discurs nacional-populista i xenòfob a les exigències del moment: la lluita a la corrupció, contra la partitocràcia dels grans partits tradicionals i contra la Unió Europea de l’austeritat. Tot això sense obviar la seva veritable lluita, l’anti-immigració i les religions no catòliques, especialment la musulmana.
Veiem quins són aquests partits i moviments d’extrema-dreta i nacional-populistes que s’estan estenent per tota Europa. Alguns d’ells han esdevingut en els darrers anys partits polítics de gran pes electoral. La resta continuen sent petits grups electoralment insignificants.
Organitzacions pan-europees:
EuroNat. Creada al 1997 pretenia unir els diferents partits polítics d’extrema-dreta i nacional-populistes d’Europa. Aquesta plataforma no està activa i la majoria dels partits que la van composar van crear al 2009 l’Aliança Europea de Moviments Nacionals. (Fitxa Wikipedia)
Aliança Europea de Moviments Nacionals. Formada a Budapest al 2009 els seus membres fundadors són Jobbik, el Moviment per una Millor Hongria, el Front Nacional francès, la Flama Tricolor d’Itàlia, el Partit Nacional-Demòcrata de Suècia i el Front Nacional de Bèlgica. La seva principal missió és lluitar contra qualsevol intent de crear un Estat europeu per sobre dels Estats-Nacions actuals i combatre la immigració. (Fitxa Wikipedia)
Front Nacional Europeu. Es declaren en contra de l’Europa dels “fanàtics de la globalització, cercadors del benefici i del separatisme de la destrucció”. Es mostren en contra de la globalització cultural, la immigració massiva il·legal i d’Israel i Turquia. Partidaris de la protecció de la vida i la família tradicional, són contraris de l’avortament, al matrimoni homosexual i contra les adopcions de nens per parelles homosexuals. (Fitxa Wikipedia)
Catalunya:
Plataforma per Catalunya. Fundat al 2002 a Vic per Josep Anglada, PxC va obtenir el 10% dels vots a les primeres eleccions municipals a les que es va presentar al 2003 a la capital d’Osona. Amb un discurs clarament anti-immigració també es distingeix per la defensa del model de família tradicional. Les eleccions municipals de 2011 van obtenir els seus millors resultats en unes eleccions locals, amb prop de 66.000 vots i un total de 67 regidors repartits per tot el país. No tenen cap diputat al Parlament de Catalunya però a les eleccions autonòmiques del 2012 van aconseguir 60.000 vots (1).
Espanya:
Falange Española Auténtica. Ha canviat diverses vegades de nom.  D’acord amb les seves manifestacions polítiques, lluita pel patriotisme social i democràtic i es defineix com “espanyolista” (2). El seu discurs ideològic no és fàcil d’enquadrar perquè el nacional-populisme es mou en una constant ambigüitat programàtica. Hereus del falangisme i el nacional-sindicalisme, es declaren anticapitalistes, anti-liberals, humanistes cristians, democràtics i patriòtics. A les darrers eleccions municipals van obtenir només 2.898 vots a tota Espanya. (3)
Falange Española de las JONS. Es consideren els legítims hereus de la FET-JONS franquista dissolta durant la Transició. Formen part del Front Nacional Europeu. Els seus trets ideològics són el nacional-sindicalisme, el republicanisme, l’anti-comunisme i l’anti-capitalisme. Al maig de 2009 el Tribunal Suprem espanyol va admetre a tràmit una querella de FE de las JONS contra Baltasar Garzón per prevaricació al declarar-se competent en la investigació dels crims de la Guerra Civil i el franquisme.
Democracia Nacional. Creat al 1995, sense representació parlamentària, el partit s’autodefineix com a “transversal” i “social-patriota”. Formen part de la plataforma europea Euronat, impulsada pel Front Nacional francès de Marine Le Pen. Amb un discurs fortament nacionalista espanyol i anticomunista, centren el seu discurs a la crítica populista d’aspectes de la societat espanyola, com ara la immigració. Els seus objectius són la creació d’una identitat per a Espanya i Europa. Al 2011 van obtenir 1.867 vots a tot l’Estat.
España2000. Amb una petita representació municipal a tres ajuntaments del País Valencià i d’un a la Comunitat de Madrid, el partit el va constituir al 2002 sota el paraigües del patriotisme social i populista i oposat a la immigració i les identitats nacionals perifèriques de l’Estat. Els seus punts programàtics són: liquidació de les autonomies, frenar la immigració endurint els requisits per obtenir el permís de residència, re-industrialitzar el país, combatre la corrupció, renegociar els acords amb la UE, defensa del model tradicional de família i sortir de la OTAN (4).
Partido Popular (* de centre-dreta). Molts analistes asseguren que el Partit Popular, tot i no ser d’extrema-dreta, ha aconseguit integrar dins les seves files a un important segment de la població en sintonia amb els postulats de l’extrema-dreta i el populisme. En aquest sentit el PP faria de mur de contenció impedint el creixement de l’extrema-dreta real del país.
Grècia:
Alba Daurada (Χρυσή Αυγή). Fundat al 1980 per l’ex-militar Nikolaos Michaloliakos, va obtenir per primera vegada representació parlamentària a les eleccions general de Grècia al maig de 2012, quan va obtenir 440.894 vots (6,79%) i 21 diputats. A les eleccions del 17 de juny de 2012 va perdre 3 diputats però passà a ser el cinquè partit més votat del Parlament. Aquest partit proposa minar la frontera per evitar que els immigrants entrin a Grècia i té com a crit de guerra el mateix que tenien les SS d’Adolf Hitler, “Sang i honor”. Segons Alba Daurada, la “raça” hel·lènica es troba amenaçada per la invasió racial dels immigrants.
Extremadament violents, la seva ideologia es basa en l’ultra-nacionalisme i la recuperació de la gran civilització grega (Tercera civilització grega). Fortament anti-comunistes, no amaguen la seva fascinació pel nazisme i el nacional-socialisme. Les enquestes asseguren que l’Alba Daurada podria doblar els seus resultats. (5)
Hongria:

Moviment per una Hongria Millor (Jobbik).Fundat al 2003, a les eleccions europees de 2009 va obtenir 3 eurodiputats i al Parlament nacional comptem amb 44 representants (són la tercera força política del país). Considerat com un partit filo-feixista, disposa d’una organització para-militar, la Guàrdia Hongaresa (Magyar Gárda) que realitzen “caceres de gitanos”. Durant el 2012 es van produir les més violentes. Per diverses setmanes les poblacions gitanes van ser amenaçades, atemorides i agredides sense que les autoritats policials intervinguessin. Es defineixen com un partit radical, conservador, cristià i patriota. Els seus objectius són la defensa i interessos dels hongaresos dins les seves fronteres i de l’extensa comunitat magiar que resideix als països propers, pels qui demana l’autodeterminació. (6)
FIDESZ (Unió Cívica Hongaresa). Partit conservador, governa el país des de 2010 i és membre del Partit Popular Europeu, sense ser d’extrema-dreta, a fet seu bona part del programa del Jobbik. Entre els dos partits sumen el 68% dels vots.
Partit Hongarès de Justícia i Vida (Magyar Igazság és Élet Pártja, MIEP). Fundat el 1993 i dirigit per István Csurka, el seu èxit més gran l’assolí a les eleccions legislatives hongareses de 1998, quan obtingué el 5,5 % i 14 escons a l’Assemblea Nacional d’Hongria, però a les de 2002, amb el 4,4 % no arribà a assolir escó. El 2005 va unir les seves force amb el partit polític dretà Moviment per a una Hongria Millor  i que té com a objecte parlar com a cristians, reclamar els drets de les minories hongareses als països veïns i reclamar una agenda de llei i ordre per tal de reprimir la delinqüència.
França:
Front Nacional (Front national pour l’unité française). Fundat al 1972 per Jean Marie Le Pen al 2011 passà a ser presidit per la seva filla, Marine Le Pen. Rebutgen ser d’extrema-dreta però el seu discurs es situa clarament en els valors que aquests partits defensen: el conservadorisme social, el nacionalisme, l’antiglobalització, l’euroesceptisme, l’identitarisme, l’anticomunisme i el populisme. Al 2002 el partit liderat per Jean Marie Le Pen va obtenir el 18% dels vots accedint a la segona volta de les eleccions presidencials on finalment va perdre contra Jacques Chirac. Al 2013 tenen 65.000 militants. A les eleccions legislatives del 2012 van obtenir 2 diputats a l’Assemblea Nacional i al 2009 van obtenir 3 eurodiputats. (7)
Bèlgica:
Interès Flamenc (Vlaams Belang). Fundat al 2004, hereu de l’il·legalitzat Vlaams Blok, ha estat acusat i condemnat per les autoritats per promoure el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia. Es defineix com a republicà, independentista, de dretes i defensor dels interessos dels flamencs. El seu principal bastió és la ciutat d’Anvers. Es mostra partidari de l’expulsió dels immigrants il·legals, dels immigrants que cometin delictes i dels que no aprenguin el neerlandès. És contrari també al fonamentalisme islàmic i a l’avortament. A les eleccions generals del 2010 van obtenir 12 diputats al Parlament federal (506,697 vots – 7,8%) i 3 senadors. Al Parlament Flamenc tenen 21 representants (15% del vots) i 3 eurodiputats. (Fitxa Wikipedia)
Àustria:
Partit de la llibertat d’Àustria (Freiheitliche Partei Österreichs FPO). Fundat al 1956, saltà a la fama sota les ordres de Jörg Haider (mort 2005 al per un accident de trànsit). És la tercera força política del país. A les eleccions generals de 2008 va obtenir 857.028 vots (el 17,5%) i 34 diputats. Les darrers enquestes el situen al 27% dels vots de cara a les eleccions que es celebraran aquest 2013. (8)
Team Stronach per Àustria (Team Stronach für Österreich). Nou partit populista fundat al 2012 per l’empresariFrank Stronach. Molt euro-escèptic, proposa la sortida d’Àustria de l’Euro. No són un partit anti-immigració com la resta de partits populistes europeus. Advoca per reduir la burocràcia i instituir un impost únic a la renda del 25%. Dóna suport a eliminar el servei militar obligatori i la introducció d’un exèrcit de voluntaris i dóna suport a introduir reformes democràtiques, com les eleccions primàries als partits. (9)
Itàlia:
Lliga Nord (Lega Nord per l’Indipendenza della Padania).Fundat al 1989 per Umberto Bossi, el partit està liderat des de 2012 per Roberto Maroni, actual governador de la Llombardia. La seva ideologia, canviant al llarg dels anys, s’ha mogut en l’anti-immigració, el discurs ètnic, el regionalisme, l’independentisme padà, el populisme de dretes i l’euroesceptisme. Degut a la crisi interna del 2012, el partit ha perdut gran part del suport electoral. Partit de govern dins la coalició de centre-dreta amb Silvio Berlusconi, actualment la Lega Nord està a la oposició al parlament nacional i governa les regions del Piemont, la Llombardia i el Vènet.
Força Nova (Forza Nuova). Fundat al 1997, no tenen representació parlamentària. Partit neo-feixista, els seus trets identitaris són el conservadorisme social, el nacionalisme, l’organicisme, el corporativisme, l’anti-comunisme, l’anti-capitalisme i l’anti-immigració. No ha superat mai l’1% dels vots a les eleccions on s’ha presentat.
Moviment Social – Flama Tricolor (Movimento Sociale-Fiamme Tricolore). Fundat al 1995, és hereu del post-feixista Moviment Social Itàlia. Sense representació parlamentària.
Alemanya:
Unió del Poble Alemany (Deutsche Volksunion o DVU). Fundat com a associació informal el 1971 i com a partit polític el 1987. Fins el 2005 el partit mai ha assolit el 5% mínim per a assolir representació en el parlament federal alemany (Bundestag). La DVU té, però, alguns representants en parlaments estatals (lands). Amb seu a Múnich, compta amb 7.000 inscrits segons dades del 2007.
República Txeca:
Associació per la República-Partit Republicà de Txecoslovàquia (Sdružení pro republiku – Republikánská strana Československa, SPR-RSČ). Fundat el desembre de 1989 per Miroslav Sládek. Començà a obtenir representació parlamentària després de les eleccions legislatives de 1992. Amb un programa decididament nacionalista i proper a l’extrema dreta, arribà al seu punt màxim a les eleccions de 1996, on va obtenir el 8 % dels vots i 18 escons.
Finlàndia:
Partit dels Veritables Finlandesos (Perussuomalaiset). Fundat al 1995 i comandat per Timo Soini, va obtenir el major ascens de la història de Finlàndia al passar del 4% dels vots al 2007 al 19% a les eleccions de 2011 (amb més de 500.000 vots). Tenen 39 diputats al parlament nacional. La seva ideologia és el fort nacionalisme, el conservadorisme social, el populisme i l’euroescepticisme. És la tercera força política del país. (10)
Letònia:
Aliança Nacional (Nacionālā Apvienība), coalició formada per Tot per Letònia! i Per la Pàtria i la llibertat.  Fundat al 2010, a les eleccions extraordinàries de 2011, Aliança Nacional va presentar com a candidat a primer ministre Gaidis Bērziņš. El partit va obtenir el 13,88 % dels vots i 14 escons, quedant en quarta posició. Aquesta formació participà el passat març a un homenatge als veterans de les Waffen SS a Riga. (11)
Regne Unit:
Partit Nacional Britànic (British National Party). Fundat al 1982, no tenen representació al Parlament Britànic, però van obtenir a les eleccions europees de 2009 un eurodiputat. D’extrema-dreta, són un partit ultra-nacionalista, racista, etnicista i euroescèptic. Segons els seus estatuts, el BNP està “dedicat a aturar i revertir les onades migratòries de no blancs així com restituir, a través de canvis legislatius, negociació i consens la composició majoritàriament blanca de la població Britànica que existia a la Gran Bretanya abans de 1948.” El partit també proposa, “incentius ferms, però voluntaris per a immigrants i llurs descendents per a que retornin a la seva terra d’origen.”
Partit de la Independència del Regne Unit (UK Independence Party (UKIP). Fundat al 1993, ha estat la gran revel·lació a les eleccions locals de 2013 a l’obtenir 147 regidors (el 25% dels vots als districtes on es es presentava). Ideològicament conservador (thatcherista) i populista, que reclama la sortida britànica de la Unió Europea i s’oposa a que s’adoptin lleis acordades al Parlament europeu i no a Westminster. El partit defensa una barreja d’anti-europeisme, anti-immigració i liberalisme econòmic.
Croàcia:
Partit Croat dels Drets. És el partit més antic del país, fundat al 1861. És considera un partit neo-conservador. Defensa la prohibició de l’avortament i dels matrimonis del mateix sexe. A les eleccions generals de 2011 van rebre 72,360 vots (3%) i no van obtenir representació parlamentària. Entre el 2003 i el 2007 havien arribat a tenir 8 diputats. (Fitxa Wikipedia)
Dinamarca:
Partit Popular Danès (Dansk Folkeparti, DF). Fundat al 1995, el seu programa es basa en la reducció dràstica de la immigració, s’oposen a la “islamització” del país i a l’assimilació dels immigrants. Plantegen l’establiment de dures condemnes a delictes com la violació o el rapte de menors. Euroescèptics, s’oposen a transferir més sobirania a l’Unió Europea  En contra de l’entrada de la Turquia a la UE, així com el suport a Israel  El seu líder, Pia Kjaersggad, ha estat acusat de racisme i de donar cobertura a membres d’organitzadors neonazis. A les eleccions generals de 2011 va obtenir 436.726 vots (el 13%). Tenen 22 diputats. És la tercera força política del país. (Fitxa Wikipedia)
Països Baixos:
Partit de la Llibertat (Partij voor de Vrijheid, PVV). Fundat al 2006, amb un programa que barreja el liberalisme econòmic, l’anti-immigració i l’euroescepticisme. Amb un programa populista i contra la Unió Europea, a les eleccions generals de 2012 va perdre la meitat dels seus diputats i ara es situa com la quarta força política del país (amb 15 diputats i 10 senadors). Abans, al 2010, el partit va obtenir el 15,5% (1.435.349 vots) i 24 escons, esdevenint el tercer partit neerlandès en el Parlament. (Fitxa Wikipedia)
Suïssa:
Unió Democràtica del Centre o Partit Popular Suïs (Schweizerische Volkspartei)Fundat al 1971 és actualment un dels partits més importants de Suïssa amb el 25% dels diputats del Consell Nacional. D’ideologia nacional-populista i xenòfoba,  ha protagonitzat airades campanyes anti-immigració. Promou actituds d’intolerància, sentiments de nacionalisme excloent el rebuig a les minories ètniques. És contrària a qualsevol tipus de contactes amb la Unió Europea. (Fitxa Wikipedia)
Suècia:
Demòcrates Suecs (Sverigedemokraterna, SD).  Fundat al 1988. Es descriu com a partit nacionalista, però el seu programa i ideologia estan situats a l’extrema-dreta. Són també euroescèptics i anti-comunistes. A les darreres eleccions generals del 2012 van obtenir el 6% dels vots i 20 diputats al Parlament. (Fitxa Wikipedia). 

Bulgària:
Unió Nacional Atac (Ataka). Fundat per l’ultra-nacionalista Volen Siderov al 2005. Partit d’extrema-dreta, xenòfob i anti-semita. Defineixen la Bulgària com un únic Estat nacional i afirmen la supremacia de l’Estat i la nació búlgara sobre la diversitat religiosa i ètnica del país. Volen que l’Església Ortodoxa Búlgara participi directament al legislatiu i en totes les decisions importants del govern. Demanen que s’ensenyi la doctrina d’aquesta església a l’escola primària. A les eleccions generals del 2013 han obtingut 258.481 vots (el 7,3) i 23 diputats al parlament. Són la 4 força política del país i tenen la clau per la formació del govern. (Fitxa Wikipedia)
Noruega:
Partit del Progrés Noruec. Fundat al 1973. És el partit on militava Anders Breivik, l’assassí dels 77 joves socialdemòcrates a l’illa d’Utoya. A les eleccions generals de 2009 van obtenir el 23% dels suports (614.717 vots) i 41 diputats. És el segon partit del parlament.
Romania:
Partit de la Gran Romania (Partidul România Mare).Fundat al començament dels anys noranta. Destaca per la seva oposició a la bandera hongaresa i a altres símbols de la minoria hongaresa; també promou l’odi contra els romanesos gitanos, contra els estrangers, contra els homosexuals, etc. El seu líder és Vadim Tudor. Ha tingut responsabilitats al govern del país i a les eleccions presidencials de l’any 2000, el líder del partit, Tudor, va quedar en segona posició després d’Ion Iliescu, socialdemòcrata.
Nova Dreta (Noua Dreaptă). És un moviment neo-feixista i ultra-ortodox. No està registrat com a partit polític i no participa a les eleccions. Es posiciona obertament contra la homosexualitat. Reclama els ideals de la Guàrdia de Ferro i el moviment legionari de Romania entre les dues guerres mundials. Forma part del Front Nacional Europeu. (Fitxa Wikipedia)
Polònia:
Dret i Justícia (Prawo i Sprawiedliwość, PiS). És un dels principals partits polítics del país. No té una ideologia d’extrema dreta, però es situa en l’arc del nacional-populisme. És fortament catòlic, conservador i de dretes. Va ostentar el govern de Polònia durant la legislatura de 2005 a 2007. Es considera un partit euroescèptic tou perquè s’oposa a qualsevol forma de federalisme europeu. S’oposa a l’eutanàsia, als matrimonis homosexuals i a la legalització de la droga. Amb 138 diputats al Parlament i 30 senadors, és el segons partit de Polònia. (Fitxa Wikipedia)
Renaixement Nacional de Polònia (Narodowe Odrodzenie Polski). Fundat al 1981. D’extrema-dreta i feixista, va iniciar les seves activitats com a grup juvenil il·legal anti-comunista al 1981. La seva ideologia és l’ultra-nacionalisme, el corporativisme i el nacionalisme revolucionari d’inspiració nazista. Es reclama successor del Campament Nacional Radical, partit d’extrema dreta prohibit el 1934. A les eleccions regionals poloneses de 2006 va obtenir el 0,6 % dels vots i a les parlamentàries de 2005 només va assolir 7.376 vots (0,1 %). El 2001 es calculava que tenia uns 500 seguidors, molts d’ells skinheads polonesos, i també té seguidors entre la comunitat polonesa dels EUA. També es declara euroescèptic. (Fitxa Wikipedia)
Portugal:
Partit Nacional Renovador. Tradicionalment minoritari, amb la crisi econòmica que està patint el país aquest partit està augment els suports populars. El seu programa es basa en l’anti-immigració i la defensa dels valors tradicionals de la família.
Sèrbia:
Partit Radical Serbi (Српска радикална странка). Fundat al 1991. D’extrema-dreta, la seva ideologia es fonamenta en l’ultra-nacionalisme serbi i la lluita pel que ells anomenen la “Gran Sèrbia”. Al 2003 havia aconseguit més del 25% dels vots i al 2007 va ser el partit més votat del país. A les eleccions parlamentàries del 2012 van perdre tots els seus representants al Parlament Nacional. Tenen 17 diputats a l’Assemblea de la Província de Kosovo. (Fitxa Wikipedia)
Eslovàquia:
Partit Nacional Eslovac (Slovenská národná strana, SNS). Fundat el 1989, d’ideologia nacionalista eslovaca i xenòfob. El partit considera com a pilars ideològics el cristianisme, el nacionalisme i el socialisme. Es considera un partit de dretes, però sovint és descrit com a d’extrema dreta, extremista i fins i tot neofeixista. Sovint també és descrit com a racista per les seves opinions contràries als hongaresos, gitanos, jueus i homosexuals. Els seus millors resultats electorals van ser al 2006, quan obtingué l’11% dels suports populars. A les darreres eleccions de 2012 van obtenir el 4,5% dels vots. (Fitxa Wikipedia)
Ucraïna:
La Unió Panucraïnesa “Llibertat” (Svoboda). Fundat al 1991, ha aconseguit per primera vegada representació parlamentària a les eleccions generals del 2012, amb 2.129.249 vots (10,45%) i 25 diputats. D’extrema-dreta i anti-semita i fortament anti-comunista. En contra de la immigració, volen que als llocs de treball en l’administració pública només hi puguin accedir els ucraïnesos.
 
NOTES:
1 – Enllaç 1
2 – Enllaç 2
3 – Enllaç 3 i
4 – Enllaç 5 i Enllaç 6
5 – Enllaç 7 i Enllaç 8
6 – Enllaç 9 i Enllaç 10
7 – Enllaç 11
8 – Enllaç 12 i Enllaç 13
9 – Enllaç 14
10 – Enllaç 15
11 – Enllaç 16