Category: Tecnologia

Eines per la optimització i millora del rendiment Web

October 28th, 2016 by

Una de les accions més importants que tot propietari i/o desenvolupador d’un lloc web ha de realitzar per millorar el posicionament als cercadors (SEO) i la càrrega de la seva pàgina és la optimització i millora del rendiment del web, el que vol dir, ocupar-se dels temps de càrrega del web fent ús d’una sèrie de tècniques i eines que explicarem a continuació. El primer que ha de tenir present qualsevol propietari d’un web (ja sigui aquest un blog, un e-commerce o un web institucional) és que el mòbil és ja el rei de la xarxa, que cada cop més persones ens visiten des dels seus dispositius mòbils i que per tant hem de construir entorns webs adaptats a aquest ecosistema, el que vol dir, webs amb temps de càrrega ràpids i accessibles.

Google Speed test

Exemple de verificació de la velocitat de càrrega d’una pàgina web, en aquest cas www.google.com, amb l’eina PageSpeed Insights

La optimització per millorar el temps de càrrega, la clau

La clau de tot plegat és millorar el temps de càrrega del nostre web. Diuen els experts que el nostre “possible” visitant abandonarà la nostra pàgina web si aquesta no s’ha mostrat al seu navegador abans de 3 segons. Repetim: 3 segons. Pot semblar massa poc temps però el món va molt ràpid i a moltes persones no els agrada esperar massa. Vivim en l’era de la immediatesa. Per tant la nostra missió serà no arribar mai als fatídics 3 segons de càrrega per al nostra web. La notícia positiva és que nosaltres, com a desenvolupadors d’un lloc web, podem realitzar una sèrie d’accions per millorar i optimitzar la nostra web.
Abans de tot podem fer un primer anàlisi per determinar quin és el temps de càrrega del nostre web per després saber quines accions podem emprendre, en cas de resultats no satisfactoris. Hi ha diverses eines al nostre abast, les més conegudes són:

Un cop realitzat un anàlisi del nostre web en algun dels tres webs esmentats, cal posar-se mans a la feina. Si estàs utilitzant un CMS (gestor de continguts) com WordPress disposes d’una llarga llista de plugins per instal·lar que et facilitaran la feina. Però jo recomano tocar codi i analitzar cas per cas els problemes que estan causant una càrrega lenta del nostre web.

Primer pas: la lluita contra els objectes JavaScript

Com a recomanació inicial, abans de posar-nos a optimitzar, és treballar per construir pàgines webs lleugeres, senzilles i amb codi ben estructurat. Si seguim aquesta premissa tindrem una pàgina web ràpida, optimitzada i ben posicionada als cercadors, que al final és allò que estem buscant.
Un dels pitjors enemics en el camp de la optimització i el rendiment web són els objectes JavaScript de tercers (el codi que ens serveix per carregar les estadístiques de Google Analytics, la publicitat….). Malauradament el web està ple de fragments de codi JS que entorpeixen la feina als navegadors i servidors fent més lenta la càrrega del web. La meva recomanació és prescindir tan com puguem d’aquests objectes JS.
Detecta tots els objectes JS que s’estan carregant al teu web utilitzant les eines per a desenvolupadors que faciliten la majoria dels grans navegadors (Chrome, Safari i Firefox). Mira l’origen d’aquests JS i determina si realment els necessitem o en podem prescindir. Més tard explicaré la solució més radical per guanyar en temps de càrrega que passa per adoptar l’AMP de Google i on no es pot utilitzar res en JS.
Resumint, alguns dels elements JS que es troben en la majoria de pàgines webs i que poden ser “eliminats” són:

Amb el problema dels scripts de tercers, com el codi de Google Analytics, hauràs de ser especialment crític i determinar si realment volem seguir utilitzant-los, perquè són la principal font del nostre maldecap i que provoquen el bloqueig en la càrrega del nostre web.

El recurs més radical: adoptar l’AMP (Accelerated Mobile Pages)

1) Què son les Accelerated Mobile Pages (AMP)?
El projecte AMP, o Pàgines accelerades per als mòbils en la seva traducció al català, és una idea promoguda i impulsada des de Google per millorar la velocitat de càrrega de les pàgines web als mòbils. És un projecte de codi obert amb un munt de socis tecnològics i d’empreses del sector editorial que treballen conjuntament en aquest projecte. La seva primera versió va ser publicada a l’octubre del 2015 i qualsevol desenvolupador de pàgines web el pot utilitzar seguint les indicacions tècniques que es troben al web oficial.
La pròpia pàgina web del projecte explica les motivacions per crear aquest nou “accelerador de pàgines webs”:
Per a molts, la lectura al web mòbil és una experiència lenta, maldestre i frustrant – però no té per què ser així. El projecte de l’Accelerated Mobile Pages (AMP) és una iniciativa de codi obert que ofereix la possibilitat als editors per poder crear contingut mòbil optimitzat a la vegada que es carrega a l’instant a qualsevol lloc .
En un món on cada vegada més gent es connecta a Internet majoritàriament des dels seus dispositius mòbils, el que comporta moltes vegades velocitats d’accés a la xarxa reduïdes i aparells amb un hardware molt bàsic, es feia necessari un sistema pel qual es pogués distribuir els continguts d’una forma més ràpida i optimitzada. L’AMP fa tot això, però encara amb moltes limitacions.
No és fàcil adaptar una pàgina web al sistema AMP. Si bé qui utilitza un CMS com WordPress pot estar d’enhorabona perquè té a la seva disposició alguns plugins que faciliten molt la feina, cal dir que l’AMP és molt estricte a l’hora de validar una pàgina web perquè pugui ser considerada pel sistema com a optimitzada. Algunes característiques importants:

En definitiva, s’han de construir pàgines webs lleugeres, poc pesades i que no continguin elements que bloquegin la seva càrrega, com són els objectes JS o els CSS sense optimitzar.
El projecte AMP està en permanent revisió i actualització i cal estar atents a les novetats que es van introduint. La darrera actualització ja permet introduir formularis dins les pàgines AMP .
2) Com afecta el format AMP a les pàgines de resultats de Google (SERPs)?
Des del 4 de novembre d’aquest any Google ha introduït un important canvi al seu algoritme (encara en fase de proves): el principal cercador d’Internet considera com a més importants els resultats de les cerques pels mòbils, o el que és el mateix, té més pes al seu algoritme el “mobile-first” . No obstant les fonts asseguren que aquest canvi està encara en fase de proves i només afecta a un limitat número d’usuaris.
Si res no canvia, fins al moment Google no penalitza a les pàgines webs que no tenen una versió optimitzada per AMP, però si puntua millor les pàgines amb contingut “responsive”, adaptat als mòbils.
El que si que es pot afirmar és que les pàgines amb l’AMP activat tenen un espai preferent dins el cercador de Google i per tant la seva SERP millora. Especialment pels webs de notícies, es mostraran en la part superior del cercador, amb un format especial, tal i com es pot veure en la següent imatge:

Resultat de les cerques de notícies al cercador Google des del mòbil


 
Per la resta de pàgines webs, aquelles que tinguin una versió AMP seran destacades a les recercades de Google amb una icona:

Google destacada amb una icona especial les pàgines webs que ofereixen una versió amb AMP

Silicon Valley: el mite llibertari explicat

January 18th, 2016 by

És Silicon Valley la terra promesa del liberalisme llibertari? No com havíem pensat fins ara. Gregory Ferenstein ha realitzat una enquesta entre els principals dirigents de les majors empreses tecnològiques de la vall que desmenteix els principals mites construïts al llarg dels darrers 40 o 50 anys d’existència d’aquest concentrador d’innovació. Perquè els CEOs consultats rebutgen de ple els principals trets de la teoria econòmica i política del liberalisme llibertari: els governs petits i l’individualisme.
silicon valley
Però en el fons el que es dibuixa de l’enquesta és que si bé Silicon Valley es posiciona majoritàriament al costat del Partit Demòcrata (en són els principals donants) la ideologia de la vall tecnològica té les seves pròpies particularitats. Són favorables als governs forts però del tot contraris a que participin en l’economia, que ha d’estar el menys regulada possible. Això pot semblar una contradicció en si mateix.
A la Silicon Valley són més comunitaristes que individualistes. De fet l’economia participativa i/o col·laborativa està al darrera de la majoria d’iniciatives tecnològiques de les startups nascudes en aquesta badia californiana. Favorables envers una forma de democràcia participativa, defensen una ciutadania formada i interessada en els assumptes públics. D’aquí la seva aposta per governs forts.
Però econòmicament parlant són partidaris d’una economia de lliure mercat el menys reglamentada possible, on els governs tinguin el menor pes possible. L’obsessió dels mànagers de la Silicon Valley passa per pagar menys impostos, tenir mercats oberts i obrir les fronteres als immigrants per afavorir l’establiment al país dels millors talents.
Menys impostos però governs forts que inverteixin grans quantitats de diners no en la protecció dels ciutadans (Estat del Benestar com l’entenem a Europa) sinó en el finançament de l’educació, la investigació científica i l’esperit empresarial. I gran suport cap a les escoles públiques “charter”, o sigui, aquelles que reben fons públics però on el govern no controla ni reglamenta els currículums escolars.
Aquest és la particular visió política i econòmica de la Silicon Valley. Una nova ideologia política.
Més informació a Medium.
Fotografia de la capçalera: Scott Beale (https://www.flickr.com/photos/laughingsquid/3314591973/)
 

L'NSA deixa d'espiar lliurement les trucades dels nord-americans

November 30th, 2015 by

El diumenge 29 de novembre ha entrat en vigor la reforma de la llei de vigilància de l’NSA. A partir d’ara, l’agència del govern nord-americà ja no podrà recollir i arxivar lliurement les dades de les trucades dels ciutadans i haurà de demanar-les a les companyies de telecomunicacions en cas que les necessiti per motius de seguretat.
La reforma legislativa aprovada el 3 de juny i coneguda com a “Llei de Llibertat d’EUA“, conseqüència de les revelacions que al juny de 2013 va fer Edward Snowden al periodista Glenn Greenwald, esmena certs aspectes de la “Patriot Act“, aprovada després dels atemptats de l’11 de setembre de 2011 i que preveia la recollida massiva de dades telefòniques dels ciutadans.
nsa-eff
En concret, a partir del 2006 la Patriot Act havia permès la creació d’una cort secreta coneguda com a FISA que supervisava el programa de recollida de dades. No és tenia cap informació sobre aquesta cort fins que Edward Snowden revelà els documents super secrets de l’NSA al 2013.
Amb la nova llei, però, la vigilància massiva no queda prohibida. Ara es crea un sistema de control amb el que l’Agència de Seguretat Nacional haurà de sol·licitar mitjançant una ordre judicial a les companyies de telecomunicacions privades que els facilitin aquestes dades.

Internet a dues velocitats

October 27th, 2015 by

La Neutralitat d’Internet acaba de ser aprovada al Parlament Europeu aquest dimecres 27 d’octubre de 2015, una data que quedarà marcada per dos motius: per primera vegada el concepte de neutralitat d’internet s’incorpora a un text normatiu de la Unió Europa i també per primera vegada s’estableix la fi del roaming per les trucades dins de la UE (amb restriccions).
Les dos importants mesures s’han inclòs dins de la normativa comunitària per crear un Únic Mercat de les Telecomunicacions a nivell europeu, el que es coneix com a Telecoms Single Market package que sobre el paper, vol impulsar el creixement de l’economia i de l’ocupació a través de mesures que facin els països europeus més competitius i innovadors. El Telecoms Single Market s’ha aprovat amb 500 vots a favor i 163 contraris.
Via SmellsLiksHumanSpirit http://www.laquadrature.net/en/Net-Neutrality-Major-Setback-for-Internet
Via SmellsLiksHumanSpirit (http://www.laquadrature.net/en/Net-Neutrality-Major-Setback-for-Internet)

Neutralitat d’Internet: què és i que diu la nova normativa europea?

Si el principi de la neutralitat d’Internet significa que els operadors (ISP) tractaran tots els continguts online per igual i que per tant no discriminaran el trànsit de la xarxa i no imposaran barreres, el que realment ha aprovat el Parlament Europeu és tot el contrari. El text aprovat diu expressament que les companyies ISP hauran de donar un:

“tracte equitatiu a tot el trànsit, sense discriminacions, restriccions o interferències, amb independència de qui sigui el remitent i el receptor”.

Però la normativa deixa un ampli marge d’ambigüitat i de maniobra a les companyies perquè els autoritza a fer una:

“gestió raonable del trànsit”

La gestió raonable del trànsit d’Internet significa que els autoritza a donar un tracte diferenciat al trànsit segons el tipus de contingut (vídeo, veu per internet, dades encriptades), el que a la pràctica obre la via a canals més lents, segons el que les operadores o els reguladors decideixin.

En definitiva, masses ambigüitats i llacunes intencionades per permetre als operadors classificar els continguts i crear vàries vies d’accés a Internet en funció del que els usuaris estiguin disposats a pagar. Els grups crítics amb la nova normativa asseguren que s’obre la porta a la fi de la neutralitat d’Internet”.

La mort del DVD (i del format físic)

October 15th, 2015 by

Paramount Pictures, un dels majors més importants d’Hollywood, acaba de liquidar el DVD i els altres formats físics que encara sobrevivien a l’era d’Internet. El vídeo sota demanda, d’accés gratuït o a pagament i multiplataforma ha matat definitivament el format físic. La Paramount acaba d’obrir un canal a YouTube (només disponible als USA) on es pot visualitzar sense pagar res un ampli catàleg de films, majoritàriament de la seva col·lecció de pel·lícules clàssiques. Aquest canal es diu The Paramount Vault.
paramount-pictures
L’estratègia dels estudis Paramount passa per atraure el públic més jove, acostumat a consumir el vídeo en qualsevol dispositiu, que no depèn dels horaris d’emissió de les cadenes de televisió i que es construeix la seva pròpia “programació” a mesura. Per això la Paramount ha decidit passar-se al núvol, oferir gratuïtament una part del seu catàleg, el més antic, i posar a pagament les pel·lícules d’estrena en les diferents plataformes de vídeo sota demanda.

Retorn al 1995?

July 23rd, 2015 by

Què passaria si vint anys després tornéssim a repetir un model d’Internet que es va demostrar erroni? A mitjans de la dècada dels anys 90 Internet arribava a les llars de milers de ciutadans nord-americans gràcies a les connexions dial-up del gegant informàtic AOL (per cert encara hi ha 2 milions d’americans que utilitzen aquestes antigues connexions a 56 Kbit/s).
Mentre les connexions a Internet creixien gràcies a la infraestructura d’AOL aquesta empresa amb seu a Nova York pensà que havia d’aprofitar el seu gran poder: els nord-americans utilitzaven les seves xarxes per navegar per Internet, la marca AOL tenia un gran prestigi i el seu portal web era la primera pàgina web que veien els seus milers d’usuaris. Per tant, era un magnífic aparador publicitari per a les empreses. Així va ser com AOL es convertí en un gegant en el sector publicitari a Internet.
No hi havia empresa que no tingués la seva publicitat a AOL. Era un èxit segur. Així durant la segona meitat de la dècada dels anys 90 Internet va créixer al voltant d’AOL, perquè l’audiència estava allà. Semblava lògic. Totes les empreses invertien una ingent quantitat de diners en crear aplicacions webs dins de la xarxa d’AOL.
Però un dia AOL va ser comprada per una companyia de telefonia mòbil i els nous mànagers van canviar d’estratègia. Tot el sistema creat al voltant d’AOL va desaparèixer deixant fora de lloc a milers d’empreses que havien confiat cegament en els sistemes d’AOL.
AOL
Era un bon exemple d’una Internet centralitzada, en mans d’una sola empresa, AOL, que un bon dia decidí “tancar” l’aixeta. No hi havia pla B.
Tornem a la pregunta que obria aquest post: Què passaria si vint anys després tornéssim a repetir un model d’Internet que es va demostrar erroni? 
Això és el que es pregunta Christopher Balfe al blog @utonomous dins Medium. Balfe assegura que vint anys després allò que passà amb AOL s’està repetint amb Facebook. La xarxa social de Zuckerberg és la millor eina per connectar el nostre negoci amb l’audiència. És inútil negar-ho. Aconsella estudiar el seu algoritme, utilitzar els seus productes, en definitiva, treure’n profit.
Però avisa: tingués un ull posat en el futur! Si tens un negoci hauries de pensar en un PLA B per si un dia Facebook tanca la parada. I mentrestant, utilitza Facebook, però cuida la teva presència a la xarxa també fora de Facebook.

Presentació de Nervi.cat a l’Espai Vilaweb

July 8th, 2013 by

El passat dimecres 19 de juny vam fer la presentació en societat de la revista digital Nervi.cat a l’Espai Vilaweb de Barcelona, acompanyats pel Vicent Partal, director de Vilaweb. En podeu veure la gravació íntegra de la presentació clicant al següent enllaç.

Presentació pública de la revista digital Nervi.cat

June 17th, 2013 by

El dimecres 19 de juny a les 19 hores tindrà lloc la presentació pública de la revista digital Nervi.cat, a l‘Espai Vilaweb (Carrer Ferlandina 43, baixos, Barcelona).
La presentació comptarà amb la presència dels tres editors del web, Marta F. Soldado, Jordi Sunyer i Elliot Fernandez, i del director de Vilaweb, Vicent Partal, que presentarà l’acte.
La revista digital Nervi.cat
Nervi és un nou mitjà de reflexió cultural i social íntegrament digital on s’hi agrupen escriptors i escriptores provinents de la catosfera (la comunitat blocaire en llengua catalana). Nervi és una eina de difusió i creació al servei de la cultura i el pensament crític en català. A diferència d’altres digitals, Nervi aprofundeix en l’anàlisi dels continguts i ofereix veus pròpies per al debat.
Està format per una vintena d’autors que escriuen en les diverses seccions de la revista. Amb tot, la nostra nòmina de redactors està en procés d’ampliació. Des de professors a correctors, traductors, amants de la literatura, filòsofs, historiadors o escriptors, els autors i autores de Nervi provenen de formacions i interessos molt diversos per tal d’enriquir un web que pretén abraçar temàtiques i continguts d’una gran diversitat.

La vigilància global revelada per Edward Snowden

June 12th, 2013 by


El periodista del diari anglès The Guardian Glenn Greenwald entrevista a Edward Snowden, ex-analista de la NSA, que ha revelat centenars de milers de documents de l’organització més secreta del govern nord-americà. A continuació un extracte de la transcripció de l’entrevista (font original The Guardian):
Edward Snowden: Em dic Ed Snowden i tinc 29 anys. He treballat per Booz Allen Hamilton com analista d’infraestructures per a la NSA a les illes Hawaii.
Glenn Greenwald: Quins altres càrrecs has tingut al sector de la intel·ligència?
Snowden: Tècnic de sistemes, administrador de sistemes, analista sènior per la CIA, analista de solucions i responsable de sistemes de telecomunicacions i informacions.
Greenwald: Tothom vol entendre qui ets i quines són les motivacions que t’han portat a fer aquest gran pas: des de considerar la possibilitat de fer públiques les informacions de que disposes, fins a decidir a un cert punt fer-ho de debò. Pots ajudar-nos entendre com has arribat a aquesta decisió?
Snowden: Un administrador de sistema que treballa per una agència d’intel·ligència està exposat a una gran quantitat d’informacions, en una escala molt gran respecte a un treballador qualsevol, i pot succeir que vegi coses que li creen malestar; mentre en el curs de la carrera d’una persona normal això pot passar un parell de vegades, quan ets en una posició en la que pots veure-ho tot, estàs exposat a certes coses amb una freqüència molt major i et dones compte que en alguns casos es tracta d’autèntics abusos. I si parles, en ambients com aquests en els quals certes coses són la norma, la gent no et pren molt seriosament i tira pel dret pel seu camí. Amb el pas del temps però ets sempre més conscient de que alguna cosa no funciona i no pots fer a menys de parlar-ne. I quan més en parles, més t’ignoren. I més et repeteixen que no hi ha res de dolent, i llavors ets més conscient que hauria de ser l’opinió pública a establir si és o no dolent i no pas a un senyor contractat pel govern.
Greenwald: Parla’ns de com funciona avui el sistema de vigilància en els Estats Units. S’ocupa de les activitats dels ciutadans nord-americans?

Snowden: La NSA i les agències d’intel·ligència en general recullen informacions en qualsevol lloc i amb qualsevol mitjà. Estan segures de tenir ple dret a fer-ho, en l’interès dels Estats. Al principi estaven molt concentrades en les informacions recollides a l’estranger. Però ara l’atenció s’està concentrant cada vegada més cap a l’interior i l’NSA sobretot està interessada en recollir les comunicacions de qualsevol. L’assimila de forma pràcticament automàtica. Les recull a l’interior del seu sistema, les filtra, les analitza, les mesura i les arxiva durant un cert període de temps, simplement perquè és la forma més fàcil, eficient i vàlida per aconseguir els seus objectius.
Així doncs, mentre en les intencions sembra que l’agència està interessada en recollir informacions de persones lligades a un govern estranger o sospitosos terroristes, en realitat per fer tot això recullen també les teves comunicacions.
Qualsevol analista, en qualsevol moment, pot apuntar a qualsevol, en qualsevol lloc. Depèn del rang de la xarxa de sensors i de els autoritzacions de que disposi l’analista quines comunicacions seran escoltades i on. No tots els analistes estan en disposició d’accedir a totes les informacions. Però jo des del meu escriptori tenia la possibilitat d’interceptar a qualsevol, des del teu assessor fiscal a un jutge federal i fins i tot al President, si només hagués tingut el seu e-mail personal.
Greenwald: Un dels aspectes més insòlits d’aquest esdeveniment és que normalment els talps no s’exposen i fan el possible per mantenir-se en l’anonimat el temps més llarg possible sinó fins i tot per sempre. Tu, al contrari, has decidit d’exposar-te públicament, de mostrar la teva cara més enllà de fer aquestes revelacions. Per què has fet aquesta decisió?
Snowden: Penso que els ciutadans tenen el dret de saber que és el que motiva a una persona que fa aquest tipus de revelacions a realitzar un gest que el posa fora de l’ordre democràtic. Posar en discussió el poder de un govern és un risc per la democràcia, però si ho fa en secret, actua exactament com aquell govern que cerca d’obtenir avantatge de les accions que ha realitzat en secret. Si ha fet alguna cosa bona, autoritzarà als seus funcionaris a informar a la premsa, per tenir l’opinió pública de la seva part. Però és extremament estrany que ho faci si està cometent abusos. Aquesta responsabilitat cau sobre les esquenes dels ciutadans individuals, que són calumniats per allò que fan. Se’ls acusa de ser enemics de la nació, d’estar en contra del govern, però no és el meu cas. Jo no sóc diferent als altres. No tinc competències particulars. Només sóc un dels tants que van al despatx cada dia, veig el que està passat i penso: “això no és correspon a mi decidir, són els ciutadans que han de decidir si aquests programes i aquestes línies de conducta són justes o equivodades”. Vull parlar clarament i defensar la veracitat de les coses que he revelat i dir: “No m’he inventat res. Aquesta és la veritat; està succeint pròpiament això. És a vosaltres a qui correspon decidir si és necessari que ocurreixi”.
Greenwald: Has pensat a la reacció del govern a la teva iniciativa? A què podria dir sobre tu, com podria cercar de descriure’t o què et podrien fer?

Snowden: Sí, podria acabar en les mans de la CIA. Podrien donar-me caça. Les agències, o qualsevol dels seus contractistes, treballant estretament amb diversos països. O potser podrien investigar la tríades, o qualsevol dels seus agents o de les seves estructures. Hi ha un despatx de la CIA aquí mateix en aquesta mateixa avinguda, al consolat de Hong Kong i estic segur que tindran força feina per fer la propera setmana. I penso que viuré amb por la resta de la meva vida, llarga o breu que sigui.
No et pots oposar a les agències d’intel·ligència més potents del món sense córrer riscos, perquè són adversaris extremadament potents. No es pot escapar per sempre. Si volen, abans o després et poden agafar. Al mateix temps però has de decidir què és important per a tu. Viure amb comoditat però sense llibertat pot estar bé a molts, és una cosa totalment acceptable i està en la naturalesa humana; pots despertar-te un matí, anar al despatx, portar a casa un sou fantàstic fent un treball que erosiona només marginalment l’interès públic i anar a dormir tranquil totes les nits. Però si ets conscient que el món que has contribuït a crear continuarà a empitjorar, generació rere generació, perquè aquesta estructura opressiva s’estendrà sempre més, entens que pots córrer qualsevol risc i que no importa allò que pot ocórrer, a fi que l’opinió pública sigui en grau de decidir que es pot o no fer.
Greenwald: Per què ens hem de preocupar de ser vigilats?
Snowden: Perquè malgrat no estiguis fent res de dolent, ets observat i enregistrat. I la capacitat d’arxivar dades en qualsevol sistema augmenta en mesura exponencial any rere any i al final no serà rellevant que hagis fet alguna cosa dolent o no. Serà suficient que algú sospiti de tu, fins i tot per un error banal. Llavors podran utilitzar el sistema i posar sota la lupa totes les decisions que hagis pres al passat, els amics amb els que has discutit sobre qualsevol cosa. Trobaran la manera d’atacar-te i crearan un individu sospitós des d’una vida del tot innocent, descrivint al voltant seu un context criminal.
Greenwald: En aquest moment et trobes a Hong Kong, una destinació que has triat per iniciativa pròpia. Explica’ns per quin motiu has vingut aquí, perquè hi ha persones que pensen que en realitat tu tinguis la intenció d’entregar-te a un país que avui és considerat per a molts l’enemic número 1 dels Estats Units, o sigui, la Xina. Creuen substancialment que estàs cercant d’ajudar un enemic dels Estats Units, al qual vols demanar asil polític. Pots parlar-nos d’això?
Snowden: Cert. En aquestes tesis hi ha un parell de presumpcions errònies, que expliquen el motiu de la meva elecció. El primer és que la Xina sigui un enemic dels Estats Units. No és així. Hi ha tensions entre el govern dels Estats Units i el govern xinès, però no tenen a veure amb els dos pobles. El comerç entre els dos països és lliure, no estem en guerra, no hi ha cap tipus de conflicte armat i no se’n veu un a l’horitzó. Som els majors socis comercials els uns pels altres.
A més Hong Kong té una forta tradició de llibertat d’expressió. La gent pensa a la Xina com un tallafocs de proporcions gegantesques. A la Xina continental la llibertat d’expressió està fortament limitada, però els habitants de Hong Kong tenen una llarga tradició de manifestacions al carrer i poden expressar obertament les seves opinions. Internet aquí no és objecte de censura major que en els països occidentals i crec que el govern de Hong Kong manté relacions independents amb molts governs occidentals importants.
Greenwald: Si haguessis decidit de fer mal als Estats Units i ajudar un govern enemic o les teves motivacions haguessin estat exclusivament monetàries, hauries pogut fer alguna cosa diferent amb aquests documents?
Snowden: Cert. Qualsevol en la meva posició hauria pogut accedir a informacions reservades per vendre-les al lliure mercat a Rússia; tenen sempre una porta oberta, com per altra tenim nosaltres. Jo tenia accés als noms de tots els col·laboradors de l’NSA, a l’intern de la xarxa d’intel·ligència i a les estructures sota cobertura de tot el món. Totes les estacions, les missions, tot. Hauria pogut fer mal als Estats Units? Seria suficient una tarda per desactivar el sistema de vigilància. Però no era aquesta la meva intenció. A qui pensa això sobre mi, li vull demanar: “Si estiguessis en la meva posició privilegiada, si visquessis en un paradís com les Hawaii, i fessis un munt de diners, què et portaria a deixar-ho tot a les esquenes?
La meva major por respecte a les conseqüències per l’Amèrica d’aquestes revelacions és que no canvii res. Tinc por que la gent conegui totes aquestes coses dels mitjans, comprengui fins a quin punt el govern està en disposició unilaterament d’exercitar un major control sobre la societat americana i global, però que finalment no estigui disposada a córrer els riscos necessaris per combatre aquest estat de coses i obligui als propis representants a actuar de veritat en el seu interès. I en els propers mesos, en els propers anys, no podrà fer que empitjorar, si no arribarà el dia en que canviïn les polítiques. Perquè l’únic límit a les activitats de vigilància de l’estat és la política. També quan es fan acords amb altres estats sobirans, estem abocats a pensar que són fruit de polítiques enlloc de lleis. I és així que, quan arribarà escollit un nou líder, ens diran: “Per culpa de la crisi, per culpa dels riscos que corre el món, d’una nova amenaça imprevista, tenim la necessitat d’exercir una major autoritat, tenim la necessitat de major poder”. I a un cert punt, ningú podrà fer res per oposar-s’hi, perquè el poder haurà esdevingut una tirania.

La Viquipèdia és el millor lloc per conservar i difondre el coneixement

June 12th, 2013 by

La importància de la Wikipedia hores d’ara és incontestable. L’Enciclopèdia col·laborativa ha superat els 40 milions d’articles en les seves diverses versions internacionals i la seva versió en català compte amb 404.000 articles i uns 1.600 editors actius que ajuden a millorar i ampliar aquest projecte universal del coneixement.
Parlem amb Carles Paredes, viquipedista i secretari de l’associació sense ànim de lucre Amical Wikimedia (web) (que té per objectiu sortir del ciberespai, trepitjar el carrer i promoure la Viquipèdia i els seus projectes germans als territoris de parla catalana) i que és notícia perquè per fi ha rebut el reconeixement internacional per part de la Fundació Wikimedia, que demanava reiteradament des del mes d’agost del 2008.
Pregunta: La Wikipedia neix al 2001 de la mà de Jimmy Wales. Els números de l’Enciclopèdia col·laborativa online són espectaculars: a dia d’avui és disponible en més de 280 llengües, amb uns 20 milions d’articles. I segons el rànquing del web Alexa és la sisena web més consultada del món. Com s’aconsegueix construir tot això només amb l’altruisme i el voluntarisme dels seus editors?
Resposta: Una cita que descriu molt bé el fenomen és “La Viquipèdia funciona en la pràctica, no en la teoria”. La Viquipèdia inicialment va ser plantejada com a projecte secundari de la Nupèdia, una enciclopèdia amb el mateix esperit que la Viquipèdia però revisada per erudits dels temes; així doncs, la Viquipèdia era un banc d’articles escrits per no professionals que posteriorment serien revisats i traslladats al projecte principal que seria la Nupèdia. Però la Viquipèdia a la pràctica va créixer tant ràpidament i els seus articles tenien tanta qualitat i extensió o més que els que s’anaven revisant a Nupèdia que es va decidir clausurar Nupèdia i traslladar aquell contingut a la Viquipèdia. Així doncs, és la història d’un peix petit que es menja el peix gros.
I si ens referim als factors d’èxit, crec que en són diversos: el fet de construir un bé comú digital, la teva feina està penjada pública i instantàniament a la xarxa, que és entretingut, el fet de ser una feina voluntària i sense obligacions, el fet que l’enciclopèdia està en constant creixement i que mai s’acaba la feina, entre d’altres. I en l’àmbit més local també hi intervé el fet de fer país i difondre la llengua catalana a la xarxa.
P: Segons tinc entès, alguns estudis mostren com en els últims anys la Wikipedia ha vist disminuir el seu número d’editors, o si més no, el ritme de creació de nous articles ha baixat. Creus que aquesta disminució d’editors i de nous articles s’ha produït perquè després de 10 anys ja s’ha completat en gran part la feina de construir una gran enciclopèdia del coneixement humà? O potser han baixat el número de nous editors perquè ara s’és més exigent amb el nivell de qualitat de les contribucions, fet que desanimaria a moltes persones a participar-hi? Creus que els editors acabats d’arribar se senten desmotivats a seguir col·laborant quan se’ls rebutgen les seves contribucions? S’ha fet massa exigent l’Enciclopèdia? O simplement hores d’ara ja queden pocs temes nous per introduir a l’Enciclopèdia?
R: Aquesta és una pregunta que es fa tothom, es tracta d’un tema que ha estat i està sent motiu d’estudi. Personalment penso que és una acumulació de factors però el més important d’aquests és la barrera tecnològica produïda per l’editor de text de la Viquipèdia, el qual utilitza una sintaxi difícil per una persona que no hi està avesada. S’està treballant en aquest sentit i en breu s’introduirà un nou editor més intuïtiu i fàcil d’utilitzar que s’espera que faciliti l’entrada de nous editors. El nivell d’exigència de les aportacions és el mateix des de fa anys: simplement es demana que la informació aportada estigui recolzada en altres fonts. Pel que fa a la completesa de l’enciclopèdia, puc assegurar amb tota seguretat que encara queda molt de recorregut per fer, fins i tot a la Viquipèdia en anglès. La Viquipèdia mai estarà acabada!
P: Parla’ns de la Viquipèdia catalana. Recentment s’ha celebrat a Milà una trobada de les associacions sense ànim de lucre que ajuden a fomentar i enriquir el projecte de la Wikipedia per tot el món. S’ha decidit quelcom al respecte de reconèixer oficialment l’associació catalana dins l’organització?
R: Justament a la trobada anual d’organitzacions de Wikimedia (òrgan que agrupa les organitzacions mundials de suport a la Viquipèdia i projectes germans) hi vam assistir dos membres d’Amical Viquipèdia per reunir-nos amb el comitè d’afiliacions i llimar alguns detalls que faltava tancar per acordar l’admissió d’Amical com a nova organització reconeguda per la Fundació Wikimedia. Aquest reconeixement va tenir lloc el passat 7 de juny de 2013.
P: Com s’organitza la Viquipèdia en català? Segons he llegit compteu amb 1.500 editors actius a la versió catalana. Existeix alguna mena de coordinació entre tots vosaltres? Hi ha algun tipus de coordinació entre els editors d’una mateixa àrea del coneixement, per exemple, entre els qui escriuen sobre medicina, o els qui ho fan sobre filosofia…?
R: En primer lloc cal diferenciar Amical Wikimedia de la Viquipèdia. Amical dóna suport a projectes per promocionar la Viquipèdia, però en cap cas controla el destí ni els continguts de l’enciclopèdia. El poder de decisió recau en la comunitat d’editors, i alguns d’aquests editors són socis d’Amical. A la Viquipèdia es debaten obertament tots els aspectes, i l’opinió de tots els usuaris compta igual, no s’estableix cap jerarquia.
P: Com es treballa per combatre els “actes vandàlics” a la Viquipèdia en català?
R: Existeixen diversos mètodes. Per exemple, cada usuari pot tenir articles vigilats; hi ha editors que es dediquen a patrullar els canvis recents en busca d’actes vandàlics; els administradors escollits per la comunitat tenen potestat per bloquejar usuaris que es dediquen a destruir l’enciclopèdia; hi ha robots automatitzats que detecten vandalismes i els reverteixen automàticament; etc. A més, des d’Amical treballem per explicar què és i com funciona la Viquipèdia, intentant conscienciar que és una obra col·lectiva que ens pertany a tots.
P: Quines són les àrees que més interès desperten entre els editors en català de la Viquipèdia?
R: La gràcia de la Viquipèdia és la seva asimetria. Com que cadascú escriu sobre el què vol, hi ha apartats que estan més coberts que d’altres. En català tenim molt bons articles sobre Òpera, Art, Història i ens manquen articles sobre física o química.
P:  La Viquipèdia en català ha incorporat una nova forma de col·laboració, la del “viquipedista resident”. Ens pots explicar en què consisteix?
R: Es tracta d’una persona que fa de pont entre la comunitat d’editors i els treballadors d’una institució cultural. Un Viquipedista resident és un editor de Viquipèdia que treballa conjuntament amb una institució cultural determinada per a posar en valor a la Viquipèdia el coneixement que aquesta genera, seguint i respectant els principis i objectius tant de la institució com de l’enciclopèdia. Es tracta d’una persona que afavoreix que es creïn ponts entre la comunitat d’editors i els professionals de la institució cultural.
No és un fet exclusivament català, institucions d’arreu, com el British Museum o el Smithsonian ja tenen o han tingut el seu Viquipedista resident. Podeu veure la llista completa mundial de Viquipedistes residents aquí.
P: També col·laboreu estretament amb les institucions culturals del país. Per quins motius un museu, un arxiu o una biblioteca haurien de col·laborar amb la Viquipèdia i què en poden treure de profit? Què és el projecte GLAM?
R: La Viquipèdia ha esdevingut el primer lloc en línia on la gent cerca coneixement. Tothom – des d’investigadors acadèmics a joves estudiants – fa servir la Viquipèdia per trobar informació i recursos. Si la missió d’una institució és conservar, estudiar i difondre el coneixement, la Viquipèdia és el millor lloc per fer-ho (difondre). Pensa que el total de les 280 versions de Viquipèdia acumulen uns 20 mil milions de consultes mensuals. És consultada per uns 500 milions de persones d’arreu del món.
 P: Per acabar, què li diries a algú que vol col·laborar amb la Viquipèdia en català però encara no s’ha atrevit a donar el primer pas?
R: Tothom, literalment, tothom, pot editar la Viquipèdia. Només cal que cerqui un tema que li agradi (el lloc on va néixer, el seu hobby, un grup de música, el què va estudiar…) i cliqui al botó “modifica”. Aneu amb compte: enganxa!