Dia Internacional sense compres

El 23 de novembre de 2011 s'ha celebrat el Dia internacional sense compres. Una àmplia xarxa de grups i col·lectius socials a tot el món proposen una aposta activa per un altre model de consum. La jornada reivindicativa és una vaga de consumidors.

| 26/11/2011 | Darrera actualització:


El 23 de novembre de 2011 s’ha celebrat el Dia internacional sense compres, “Buy Nothing Dayen anglès. Una àmplia xarxa de grups i col·lectius socials a tot el món proposen una aposta activa per un altre model de consum, on l’eix no sigui l’optimització dels beneficis empresarials a costa de sistemàtiques injustícies socials, la polarització de la riquesa, la dependència al consumisme i la destrucció dels recursos naturals.
El dia sense compres a San Francisco, EUA. Font: Wikipedia.org
Des de fa ja 15 anys, el Dia Sense Compres és una cosa semblant a un dia de vaga del consumidor, una operació de boicot no contra un producte o una multinacional concreta, sinó contra la societat de consum en general, que promou un model de consum social i ambientalment insostenible.
El Dia sense Compres denuncia el consumisme salvatge, que té afectes també en el Medi Ambient, perquè, si el model de consum dels països del nord s’estengués a la població mundial, serien necessaris 3 planetes (amb les seves matèries primeres, fonts energètiques …) per atendre tal demanda.
A més, la depredació constant dels recursos suposa que, cada dos segons, es tali una àrea de bosc natural equivalent a un camp de futbol. Mentrestant, la generació d’escombraries augmenta, de manera que hem passat de produir, fa 30 anys, menys de mig quilo d’escombraries per persona i dia, als gairebé 1,5 kg actuals. La meitat, embolcalls i embalatges.
Però aquest model és també socialment insostenible, perquè només un 12% de la gent que viu a Amèrica del Nord i Europa occidental és responsable del 60% d’aquest consum, mentre que els que viuen al sud-est asiàtic o a l’Àfrica subsahariana representen només un 3 , 2%.
A través de l’impacte produït pel creixent ús de materials d’importació utilitzats per sostenir el nostre model de vida, de l’impacte en el canvi climàtic del nostre model energètic i dels impactes ambientals associats a les empreses controlades des d’Espanya quan actuen a l’exterior, vam adquirir un Deute Ecològic amb els països del Sud i posem en risc el desenvolupament d’una vida digna i justa en la major part dels països del planeta.
Per si fos poc, i tot i el nivell de producció i consum aconseguits, som la cultura que ha demostrat més signes de fàstic i infelicitat. Això es deu, en part, al fet que es percep el consum com una mesura del compliment dels nostres projectes vitals i creiem que per tenir èxit social és imprescindible tenir una feina amb què accedir a un alt nivell de consum, tot i que en realitat aquest treball no ens satisfaci i ens ofereixi com a única solució una setmana de “vacances en gran”.
En realitat, la tercera part dels consumidors adults europeus té problemes de descontrol en la compra o en la despesa i la meitat dels joves europeus (un 46%) presenten una preocupant tendència consumista i d’addicció a la compra. Per exemple, el 28% afirma sense cap inconvenient que li agrada “entrar en els Grans Magatzems encara que no tingui res a comprar”.