El negoci de la guerra

Quina hipocresia la d'aquells que durant tants anys han mirat a una altra banda quan Gaddafi reprimia el seu poble a canvi de petroli i ara, denuncien dels crims que el dirigent libi ha comès contra els joves manifestants que volien democràcia a la Conferència de Londres que es celebra per decidir el futur de la Líbia.

| 31/03/2011 | Darrera actualització:


Quina hipocresia la d’aquells que durant tants anys han mirat a una altra banda quan Gaddafi reprimia el seu poble a canvi de petroli i ara, denuncien dels crims que el dirigent libi ha comès contra els joves manifestants que volien democràcia a la Conferència de Londres que es celebra per decidir el futur de la Líbia.
Polítics, militars, intel·lectuals, tots ells s’apressen a assegurar-nos que les operacions militars (la guerra) contra Líbia es fan per salvar els libis del tirà Gaddafi. I ja que hi són allà (i això no ho diuen evidentment) la coalició internacional s’assegura de nou el control dels recursos naturals (i no parlem només de petroli, sinó també d’aigua).

Conferència de Londres sobre Líbia

Conferència de Londres sobre Líbia


Molt recomanable la lectura d’un article de l’analista Pepe Escobar traduït al castellà per la revista digital Rebelion. A l’article explica alguns dels països i institucions que estan sortint directament beneficiats de les accions militars. Reprodueixo uns fragment:

La Resolución 1973 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas ha funcionado como un caballo de Troya, al permitir que el consorcio anglo-francés-estadounidense –y la OTAN– se convirtieran en la fuerza aérea de la ONU en apoyo a un levantamiento armado. Aparte de no tener nada que ver con la protección de civiles, esta acción es absolutamente ilegal según el derecho internacional. La fase final incorporada, como ya lo saben incluso niños africanos desnutridos, pero que nunca ha sido reconocida, es el cambio de régimen.